0




0 Configuració
1 La Mediterrània

1



····························································
LA MEDITERRÀNIA
····························································
 













LA MEDITERRÀNIA



L’escuma és l’ànima
del mar, presència efímera
sobre les aigües.



L’ànima surt enfora
per no oir l’agònic
cant del miserere

en les moltes parles
d’altres déus planyent-se
dins la Mediterrània.



Un cementiri
sense creus que, avant, omple
el fons talàssic.



Roma, ha estat envilit
el Mare Nostrum teu,
sembrat d’innocent mort.



S’incriminen els déus,
entre ells, per la injustícia
que empremta el nostre mar,

prò, cap d’ells no fa re,
no aturen ni castiguen
les fratricides mans.



Vol resistir-se el sol
a compartir el seu or
amb el còmplice mar.



Les ones, ulls al sol,
es mostren innocents
d’aquest altre holocaust.



La roïna humanitat
amb sa perversitat
criminalitza el mar.



Desesperançat,
el sense re es llença al cor
del canviable mar.



Nedant submergit
pots sentir el plany de mort
que esperances clou.



Escolta la remor
del mar i sentiràs
un veredicte just

culpant la humanitat
per la complicitat
amb uns governants roïns.



Amb la calumnia,
els governs del cinisme
al pit apunten

de l’humanisme
d’unes oenegés prestes
a salvar vides.



Tan quotidià
s’ha fet el genocidi
que a taula n’és plat.



Els governs necis
pensen que callant les morts
la infàmia amaguen.



La mar bramula
removent pell i entranya,
i amb ones d’urpa

fer expiar els homes
causants d’un holocaust nou:
occir els pàries.



Per fora setí,
per dins, cerca amorosa
uns infants jacents

deixa de la mort.
Mare mar vol cantar-los
la llum de tots ells.



La mà sapastre
de la “justícia” humana,
protagonista,

deixa el seu rastre.
Arrogant, sense escrúpols
va fent història.



La mar, de pena,
pensa en evaporar-se
per no sentir-se

passiva còmplice
d’una humanitat petja
del genocidi.

Tot i assecar-te,
el plor de l’atmosfera
pel genocidi,

fent rellevada,
del buit en farà fèrtil
contra renúncia.



Sent melangia
la mar Mediterrània
de quan la Roma,

amant i amiga,
càstig dava a qui d’ella
en feia escarni.



2017-2018