0 Configuració
1 Irreal real
2 Aforismes en minúscula
1
····························································
IRREAL REAL
····························································
Bremen, escultura Els músics de Bremen.
GARBUIX ONOMATOPÈIC
Udola la gallina
picant gra i teranyina
i cloqueja el llop
entre glop i glop.
El rossinyol lladra
tot sentint-se ocell de palla
i el gos refila
com bèstia de fira.
El colom brama
inflant la papada
i l´ase parrupeja
farcit d´enveja.
Esgaripa el cavall
en començar el ball
i el mussol rellina
fent l´ullet a una sina.
Bramula la granota
havent ficat la pota
i per l´ull del pou
rauca l´eco del bou.
La cigala rugeix
mentre plàcida llegeix
i el lleó ratxa
gratant-se la panxa.
Claca l´os
amb so estrepitós
i l´ànec esbramega
espantant l´ovella.
Esbiega el pardal
vestit de general
i la cabra piula
per allò del més viure.
Gralla el gat
un xic mal carat
i miula el corb
sense fer destorb.
Tartamudeja l´elefant
mancat d´encant
la formiga riu
tot fent l´ull viu
i jo deixo anar
el bolígraf enllà
sobre un full captiu
que no parla
ni xiula
ni fa la viu-viu.
Gener 2007.
NO DIGUEM MAI
Cal no afirmar mai
amb rotunditat
que així són les coses.
No dir per exemple:
Que la ciència és ben sàbia
i la intuïció l’espífia.
Que les paraules fereixen
i les orelles sordegen.
Que la noia és beneita
i l´aigua beneïda.
Que el dia és claror
i la nit fa por.
Que un vers escrit sense rima
no pot ser mai poesia.
Que per menar és l’home
i per parir la dona.
Que el diner fa enveja
i cal dir-li altesa.
Que amb la bota o bé el porró
xerricar a galet és bo!
Que només roba el lladre
i tan sols el gos lladra.
Que l’humà és el màxim
i un bri d’herba és ínfim.
Que indultin o no el ninot
la flama s’ho emporta tot.
Que la vida és un dot
i tràgica la mort.
Que és lent el tramvia
i el taxi fa via.
Que de banyes els croissants
un parell com els humans.
Que s’aixeca el que cau
i en fa befa el que riu.
Que l´amor és cec
i el cec un rebec.
Que la tele fa cultura
i la banca no fa usura.
Que el món és tot banal
i l’humà molt cabal.
Que l’òliba canta
i el ratolí espanta.
Que és ben buit l’espai infinit
i la nit fa curull el llit.
Doncs fariem l´ase
cometent l’errada
d’emetre sentència
amb la boca esbarrada.
2007 (?)
FORAVIAL
Inquilí de rar estatge,
lluny de l´assenyat costum.
D´un plegat barrina i fa
sorprenent l´home cabal.
Al seu cap fa niuar el duc
i es colpeja contra el món
de realitats concretes.
Maig 1997.
IRREAL REAL
····························································
Bremen, escultura Els músics de Bremen.
GARBUIX ONOMATOPÈIC
Udola la gallina
picant gra i teranyina
i cloqueja el llop
entre glop i glop.
El rossinyol lladra
tot sentint-se ocell de palla
i el gos refila
com bèstia de fira.
El colom brama
inflant la papada
i l´ase parrupeja
farcit d´enveja.
Esgaripa el cavall
en començar el ball
i el mussol rellina
fent l´ullet a una sina.
Bramula la granota
havent ficat la pota
i per l´ull del pou
rauca l´eco del bou.
La cigala rugeix
mentre plàcida llegeix
i el lleó ratxa
gratant-se la panxa.
Claca l´os
amb so estrepitós
i l´ànec esbramega
espantant l´ovella.
Esbiega el pardal
vestit de general
i la cabra piula
per allò del més viure.
Gralla el gat
un xic mal carat
i miula el corb
sense fer destorb.
Tartamudeja l´elefant
mancat d´encant
la formiga riu
tot fent l´ull viu
i jo deixo anar
el bolígraf enllà
sobre un full captiu
que no parla
ni xiula
ni fa la viu-viu.
Gener 2007.
NO DIGUEM MAI
Cal no afirmar mai
amb rotunditat
que així són les coses.
No dir per exemple:
Que la ciència és ben sàbia
i la intuïció l’espífia.
Que les paraules fereixen
i les orelles sordegen.
Que la noia és beneita
i l´aigua beneïda.
Que el dia és claror
i la nit fa por.
Que un vers escrit sense rima
no pot ser mai poesia.
Que per menar és l’home
i per parir la dona.
Que el diner fa enveja
i cal dir-li altesa.
Que amb la bota o bé el porró
xerricar a galet és bo!
Que només roba el lladre
i tan sols el gos lladra.
Que l’humà és el màxim
i un bri d’herba és ínfim.
Que indultin o no el ninot
la flama s’ho emporta tot.
Que la vida és un dot
i tràgica la mort.
Que és lent el tramvia
i el taxi fa via.
Que de banyes els croissants
un parell com els humans.
Que s’aixeca el que cau
i en fa befa el que riu.
Que l´amor és cec
i el cec un rebec.
Que la tele fa cultura
i la banca no fa usura.
Que el món és tot banal
i l’humà molt cabal.
Que l’òliba canta
i el ratolí espanta.
Que és ben buit l’espai infinit
i la nit fa curull el llit.
Doncs fariem l´ase
cometent l’errada
d’emetre sentència
amb la boca esbarrada.
2007 (?)
FORAVIAL
Inquilí de rar estatge,
lluny de l´assenyat costum.
D´un plegat barrina i fa
sorprenent l´home cabal.
Al seu cap fa niuar el duc
i es colpeja contra el món
de realitats concretes.
Maig 1997.
2
···························································
AFORISMES EN minúscula
···························································
Cadascú fa un camí. Sense ser l’un més llarg que l’altre, en tots, en algún punt,hi sol romandre, asseguda, la reconciliació amb si mateix.
L’avorriment és conseqüència de la mediocritat.
Tenint sapiència respecte la condició i el comportament dels humans, hom pot arribar a ser qualificat de profeta.
Si hom té fe en una utopia religiosa és dignificat amb l’elogi i l’admiració, si la fe és vers una utopia social, hom és titita de visionari i somiatruites.
Una idea o creació ha d’estar oberta al futur. Si no admet els canvis i les evolucions s’esdevindrà arcaica i obsoleta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)