0 Configuració
1 Nadala 2011
2 Esboç vivencial
3 Nadals a Piera
4 Aforismes en minúscula
1
····························································
NADALA 2011
····························································
NADALA 2011
····························································
FLAIXOS DEL PESSEBRE
Plaents, bou i mula,
aproven la mà activa
que fa el pessebre.
Es distreu l’àngel
quan veu l’estel amb muda
d’espills de lluna.
Tres reis en fila
contemplen el paissatge
de suro i plata.
Pel camí amunt
figureta de fang,
sentiments cuits.
Riu d’aigua-plata;
un pont de suro salva
corrent i riba.
Canya i pescador
ostenten un peix de plom
ben lligat al cap.
També la dona
és de fang, com la gerra
que al maluc calça.
El gall fa ufana
de la cua de plomes.
Bimbirimboies!
Sempre feineja,
no es cansa ni s’atura
el caganer hàbil.
Llums i pessebre
desats, tot sols es lleven
records atàvics.
Barcelona, desembre 2011.
2
····························································
ESBOÇ VIVENCIAL
····························································
ATZAVARA
Adés, l’atzavara em parlava
de l’ombra en l’època estival,
de l’harnonia del paisatge.
Quan em fustigava l’embat
de la futilesa imperant
era aixopluc revifador
arrecerant-me del brogit.
L’atzavara era llibertària,
i muntada al marge del mur
mai no volè ser patrimoni,
abans, una petita baula
dins la complexitat natura.
Les llargues i carnudes fulles
de pell llissa i punxants mucrons
eren un broll que omplia els ulls
de motivació pel gaudi.
Prò, ancorada al terra, també
restà a mercè de qualsevol fit,
i, un de tants, pressuposaria
un possible enderroc del mur
pel sobrepès de l’atzavara.
I el fit previngué la raó,
per naturalesa pracmàtica,
i prou que ho fou! Mes, a mala hora,
car, no pot obrar la natura
front els designis dels humans.
Serra i dastral van fer palès
el fred monòleg de sentència.
Punxes i mucrons no serviren
per defensar-se l’atzavara,
sols un estrèpit de protesta:
de mort ferida i en la caiguda,
l’esbotzament d’una barana.
Sento tristor per l’atzavara
amputada de soca-rel
de la terra on ella i jo, ensems,
formàvem un mateix paisatge.
Demà, quan pugi al Correló,
veient el buit clamar en l’espai
m’embargarà un fort sentiment,
i assegut al costat del mur,
o bé, dempeus rere la casa,
tot aspirant el bategar
de l’aire que omple l’atmosfera
en la llibertat ultra humana,
seré un paisatge mutilat.
Març 1998.
ESBOÇ VIVENCIAL
····························································
ATZAVARA
Adés, l’atzavara em parlava
de l’ombra en l’època estival,
de l’harnonia del paisatge.
Quan em fustigava l’embat
de la futilesa imperant
era aixopluc revifador
arrecerant-me del brogit.
L’atzavara era llibertària,
i muntada al marge del mur
mai no volè ser patrimoni,
abans, una petita baula
dins la complexitat natura.
Les llargues i carnudes fulles
de pell llissa i punxants mucrons
eren un broll que omplia els ulls
de motivació pel gaudi.
Prò, ancorada al terra, també
restà a mercè de qualsevol fit,
i, un de tants, pressuposaria
un possible enderroc del mur
pel sobrepès de l’atzavara.
I el fit previngué la raó,
per naturalesa pracmàtica,
i prou que ho fou! Mes, a mala hora,
car, no pot obrar la natura
front els designis dels humans.
Serra i dastral van fer palès
el fred monòleg de sentència.
Punxes i mucrons no serviren
per defensar-se l’atzavara,
sols un estrèpit de protesta:
de mort ferida i en la caiguda,
l’esbotzament d’una barana.
Sento tristor per l’atzavara
amputada de soca-rel
de la terra on ella i jo, ensems,
formàvem un mateix paisatge.
Demà, quan pugi al Correló,
veient el buit clamar en l’espai
m’embargarà un fort sentiment,
i assegut al costat del mur,
o bé, dempeus rere la casa,
tot aspirant el bategar
de l’aire que omple l’atmosfera
en la llibertat ultra humana,
seré un paisatge mutilat.
Març 1998.
3
····························································
NADALS A pIERA
····························································
I
De vespre, a dalt,
s’enllumenen les botigues
aturant-se-hi alès de goig embadalits.
Tot baixant
flaires de molsa, caliu de fogar.
El Raval es vesteix de pessebre,
altre cop és Nadal!
II
Flaire de foc de llar.
Llum closa
de ble encès al cor.
La gent del Raval
torna a reviure
el pessebre de Nadal.
Piera, desembre 2006.
4
····························································
AFORISMES EN minúscula
····························································
Si pesques per alimentar el teu fill emancipat, quan llencis l´asquer fixa´t en els redols que fa l´aigua: hi veuràs reflectit el teu fracàs.
No costa res convertir l´arbre en llenya, però, després, ja no es pot fer tornar la llenya arbre.
Assegut al llindar veig passar el meu cadàver de poeta.
Fa la dita: Rera un gran home sempre hi ha una gran dona. I, rera una dona gris sempre hi ha un home incapaç?
Si vols treure algú d´un forat, tingues cura, pot estirar-te ell cap dintre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)