1
15 HAIKÚS (de 50 haikús d'hivern)
····························································
Trens i esperances
fugen, les vies resten
melangioses.
S'esmunyen víncles
amb la natura i, l’ésser
endins s’acluca.
Tebior dèbil,
el sol dóna esperances,
mes, el fred s’encuirassa.
El raig esquiva
la neu, prò a baix li barra
el pas la boira.
Es fortifica
l’ens dintre el caliu pròpi
front el fred setge.
Desfullat arbre,
erts dits al cel acusen
de la glaçada.
El fred repica,
prò al dedins fa el sord l’íntim
tió de l’ésser.
Un raig travessa
el fullatge. Nostàlgia
de primavera.
L’impàs que marca
l’anticicló és estímul
per l’esperança.
El sol amb ràbia,
prò escàs, no podrà vèncer
l’hivern pletòric.
Els hiverns íntims
són més cruents que el gèlid
i emblanquit cicle.
Si escoltes Mahler
sentiràs al teu dintre
un hivern tebi.
Entre ombra i ombra
fita el sol, caliu fúlgid.
L’hivern en treva.
Eix el sol auri,
prò, l’hivern aspre i pugnic
no es desa encara.
L’hivern s’esfuma,
s’ablaneix la cruesa
i el jorn s’allarga.
2
····························································
AFORISMES EN minúscula
····························································
Hi ha polítics cristians que substitueixen el punt i apart que hi ha rera el NO MATARÀS. per algún altre signe de la seva particular taula d´excepcions.
Hi ha els qui evoquen la pau fent retrunyar els missils.
La mort és lícita i justa quan s´ordena en el nom de qualsevol component de la moral predominant. En la civilització cristiana es vulnera la més clara i concreta de les seves lleis: NO MATARÀS.
La política no mata, en tot cas serien els polítics.
La diferència entre l´humà primari i el civilitzat és que mentre el primer destrueix i mata, fins i tot, dintre el propi territori, el civilitzat ho fa sempre en territori aliè.