0 Configuració
1 I La volada de l’esguard
II L’ombra de
l’esguard.
1
I
·····························································
LA VOLADA DE L’ESGUARD
·····························································
·····························································
M’obrí pas entre maleses
per
senderes noves ini
mes,
percebí unes marques:
petjades de
quan, per aquells indrets,
ja havia
passat la humanitat.
Àvid per
veure els estels,
allén de
l’infinit l’esguard vaig dirigir,
però,
aquells se’m tornaren fit a fit,
reflectint-se-hi,
com en un espill,
els ulls de
la vella humanitat.
Havent
trobat una deu verge
del seu
broll volguí assaciar-me,
i vevent-hi
vaig oir
el cant de
l’aigua com deia:
Ja
d’aquesta deu s’ha assadollat la humanitat.
Desembre 1993.
II
·····························································
L’OMBRA DE L’ESGUARD
····························································
HOSPITAL DE BARCELONA, HABITACIÓ 1305
Gola feréstec del capvespre
pregó de gràvida negror.
Decrèpita ciutat de pell arnada
amb pretensió de dama jove
amant voluptuosa del visitant lasciu.
Mascarada delatora
d´una entranya demacrada.
Fotograma mogut. Doble imatge
en el panoràmic finestral
pantalla per a films macats
trencaclosques sense credibilitat.
Al bell mig del paisatge urbà
un primer pla insolent
l´estequirot de barbes verdes
amagatall pilós per a una fasomia de ciment.
Al fons fars de cartró
ràfegues d´ombra sobre les tenebres.
Tubs de neó amb colors d´embasta
ferits recalcitrants.
Revers de la capa de la mort
fora i dintre tot i tots per a ella.
Processó de lluernes bordes
miratges de besllums.
Habituals del peatge de l´avern
costum o afecció: follia.
Anacrònica i depauperada Barca
amb aurèola de cultures.
Octubre 1996.
I, II i III.
I
plora la ploma
seca de tinta
plora el meu cor
ple de record
II
ja fa deu dies
deserts de versos
ja fa deu mesos
sens poesies
III
ja em sento envellit
sense haver brotat
i no trobo el llit
que cerco obstinat
perquè el cos ferit
sentint-se emparat
romani adormit
el més aviat
així l´esperit
es clogui barrat
lliurant-se del fit
Abril 2008.
ENFONSAMENT
Com el còdol llençat per la mà d´un infant
al bell mig dún estany, que inevitablement
prendrà camí obligat vers les profunditats,
així em sento, lliscant pels foscos averanys
que conformen el meu complicat laberint.
Març 1999.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)