0 CONFIGURACIÓ
1 De les sensacions
2 Engrunes
1
····························································
DE LES SENSACIONS
····························································
DE LES SENSACIONS
····························································
DRAGÓ
Impertèrrit
en la paret estant.
Juganer a voltes
quan des de rere una torreta
inicia la fugida: corredissa intermitent
-eixerit moure´s a ritme de samba-.
Cap sorrut que agullona simpaties;
estoig d´un petit cervell, just,
per menar el senzill conjunt motriu.
La pell abrupte de l´avantpassat prehistòric
fa esgarrifar sofisticades epidermis.
Adicte al caliu solar
que li estimula la sang freda
transportant-lo a plaent estat.
No hi pot albergar sentiments
un cor tan menut. El meu, sí;
platònica estima, desig
de reveure´l l´estiu proper,
sortint de darrera qualsevol torreta.
Octubre 1994.
PERPETUÏTAT
Fugissera apareix la mel
proclamant una quimera: la perpetuïtat.
S´esmuny dels dits però,
sense enllefiscar-los,
com si refuses qualsevol afirmació.
Un vel carmí ataronjat
vesteix de foc la lluna plena,
mentre núvols cobejosos,
amb gest procaç l´envolten.
Uns plecs de vel, badats,
disfressen mugrons nodrint boques
sedegoses de passat,
deleroses
de mels desconegudes.
La lluna, burleta,
també s´esmuny per entre el parpelleig
d´uns ulls embadalits.
“No t´escolis lluna!
Com la sang per la ferida.”
Desig cobejós,
de voler fer perdurar allò que és passatger.
Plat de porcellana nua
per l´àpat dels romàntics,
que liben menges d´il.lusions
regalant plugims pels llagrimals
i, àvids per topar amb cors humits
escruten els seus ulls l´infinit
cercant-ne d´altres curulls de pietat.
Lladrucs llunyans irrompen,
i l´oïda, aguditzant-se,
s´aparta dels companys sentits.
Solitària,
escolta boirina enllà
obrint circumstancial parèntesi
entre sensacions i realitats.
Mes, és nit vernal
de prodigis i meravelles,
i uns flaires d´encanteri
retornen l´instant de percepció real
als reialmes sensorials de l´ésser.
Al mateix temps però, raó i sentits
han assolit ja,
la perpetuïtat en el temps
com un fet impossible.
Maig 1996.
2
··························································
ENGRUNES
·························································
ENGRUNES
·························································
DOLENÇA
Despenjades les meves resquícies
s’esbaldraguen els envans
que del meu origen foren testimonis.
Març 1994.
VIATGER
Amb el sarró
a les espatlles,
sota els meus peus
mouré el vast món.
Maig 1997.
RÈPLICA
Li dic que
passa de biaix,
i em
contesta que jo
rodolo
esbiaixat.
Juny 2006.
LECTURA
Havent
desaprès a llegir, cada dia
desxifro un
poema nou rellegint
el que
havia llegit el dia abans.
Maig 2006.
RESUM
Sóc com un
botó espars
que el
destriarien
de la
capseta de botons.
Novembre 2008.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)