0 Configuració.
1 Volubilitat de l'ésser.
2 L'urbs.
1
····························································
LA VOLUBILITAT DE L'ÉSSER
····························································
LA VOLUBILITAT DE L'ÉSSER
····························································
INTERIOR D’ILLA
Darrera finestral
d’angoixes
tramoies de silencis
basteixen perspectives de
malson
Tísica resplendor
de sol convalescent
retalla fugues i
horitzons
deixant esguards ferits
Calitges de cristalls
d’espina
refilets de gàbies de
despit
i opacs lladrucs
d’esquerperia
fan esquinzar rutines
d’insolència
Rellotges d’indulgència
empenyen remuntades
d’espirals
de frecs sense resposta
Vespre de prestidigitació
baralla d’ombres
astre de displicències
servat en ampolla de
fosca lenta
Nit de sílex
ulls vetats
copulen gat i lluna
muntats en constel·lació
d’anhels
Estrugància d’espieta
ulls d’excedent
de cent
alcoves òrfenes
de confluències de
voluptat
Alcoves de marcida fel
dictades per calendaris
de depauperació
alcoves de rancor
on hi
alliten fàstig i buidor
Octubre 1999.
INTERIOR D’ILLA (2)
Obren el FINESTRAL
desigs de viure
de bat a bat pluges de delers
Ulls de nitidesa
per miratges de verídic
El SOL
flux d’esborronament
confluint amb el pregon
fotosíntesi d’amor sense despulla
En el PATI
llums colors i ombres fragmentats
capsetes de licor per delectació de l´esguard
Sentor de condiments de goig
Sonen REFILETS
Drings de mel d’agulla
vesteixen l’oïda de colors
Oda al silenci
El RELLOTGE
marca fraccions d’anhels per estrenar
mentre assaboreix intimitats viscudes
Truca el VESPRE
tornassol d’ombres de mudesa
Palp de nit de satí
Preludi afrodisíac dels amants
LLUNA
somrís de nit sencera
Testimoni de mil frecs de complaènça
de pell d’embat dúctil a les mans
L’ALCOVA
embolcalla puzles de passions
que fan bleixar cossos de vetllada
Aixopluc de silencis de repòs
De MATINADA
resten oberts ulls de FINESTRAL
Octubre 1999.
2
····························································
L'URBS
····························································
Pujant Entença amunt
L'URBS
····························································
ENTENÇA
un vent rúfol em frena la passa.
Demà amb record melangiós,
el reviuré oreig suau i generós.
Caldria no enyorar vents passats,
els que transforma, a pler nostre,
la pàtina del temps,
sinó sentir satisfacció d’haver viscut
cada
pas de la vida tal com es produí,
car, els hi donem valoració
cregudament immovible,
esdevenint, més tard, canviable
en la maduració progressiva d’hom.
És el conjunt d´experiències vitals
i posterior comprensió,
que conformen el grau
de la nostra
realització humana.
Setembre 1990.
ESCOSSELL
Pel forat retallat
en el sòl cimentat
que forma el parc urbà
albira un ull de terra
amb faç quasi escanyada.
L’orgull el fa obstinar-se
en mostrar la seva puresa,
ja que, la fasomia,
brossa i pols li emmascaren.
De dins la seva entranya
emergeig el ferm tronc
d’un plàtan tot disparant
al cel frondós brancatge.
Terra i soca el Fat les agermana,
mes, també les humil·liarà
amb la pixarada d’un gos rondaire.
Novembre 1995.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)