0 Configuració
1 Fulles seques
2 10 Haikús de primavera
1
····························································
FULLES SEQUES
····························································
FULLES SEQUES
····························································
FULLES SEQUES
Records, fulles
seques que el temps fa cruixir.
La nit, gola de
llop, ha vençut l’aurora
i la claror fa
contorsions, serp ferida.
S’ha alçat en
govern la fosca
i la boira clava
els dits gelats als ulls
restant cega
l’atmosfera d’un paisatge sense esbós.
Rostres esculpits
en romànic fan camí per la pell morta
que duu a l’ull
del pou, dol de lluna apagada.
Una lluerna, al
front de cada u, els mostra el reixat
tot baixant als
reialmes de l’atzar, entranya de silencis encongits.
De sobtada, un
estrèpit els sorprèn, és el cos del llamp que fereix la negror;
no se n’adonen
els uns, ulls oberts sense parpelles,
els altres, renec
o nom de dona ofegat,
carn de vida
curta, ànimes malversades.
Carregant-se a
les espatlles el recapte de mort
l’atzar surt galeries
enfora, ara ja, convertit en destí.
Al poble, el son
de llebre fa l’ull obert;
de cent cases
estremides salten cent dones al carrer.
Els ulls, plens
d’una esperança que menteix,
palpen la negror
que de fora els vessa endins.
Volen vers el
pou, boca d’ullals assassins!
Olors d’alè
d’angoixa, tast de malastrugança.
Cor no volent hi
han arribat,
l’alba ja té
butlla i dóna contrallums de fosca.
El terra agermana
uns cossos erts,
sants, que per
sobreviure han donat vida.
La mare creua un
plor trencat amb uns ulls oberts sense parpelles
i la meva ànima
per estrenar se li aferra a les faldilles!
Ulls fugits de
pare, il·lusions marcides, anhels estroncats.
En el silenci
ocult, plors de dona i gemecs de mare fan xisclar un vent cruent.
M’agullona la
fressa de les fulles seques,
són imatges que
no volen deixar d’existir.
L’ànima per
estrenar va deixar el seu lloc al pare,
d’ençà, se
m’ancorà molt endins,
i el pensament
l’ha convertit en el pare etern.
Maig
1999.
2
·································································
10
HAIKÚS (de 50 haikús de primavera)
·································································
Sol jovenívol,
després del
xàfec, plasma
vibrant paisatge.
Semblava morta
l’heura; les
vernals deesses,
prò, prenys la
feren.
Amors de roses,
Abrils i llibres;
somnis
d’uns passats
gràvids.
El tren va ràpid;
i el temps! I
ambdós travessen
estacions
fugaces.
Plou a deshora,
la pluja es
malbarata,
no en gaudeix
l’horta.
Aigua enfangada
tèrbol esbós
d’imatge
de primavera.
Va fent ruixades,
prò els ocells no
s’immuten,
canten joiosos.
Plúmbia
atmosfera.
Primavera
adormida.
Espera lenta.
La roba estesa
glateix per ser
polsada
pels raigs de
l’Astre.
La naixent brosta
creix tot formant
els pàmpols
que el fruit
emparen.
Primavera 2011.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)