1
····························································
GOLF 1991
····························································
(i 2)
Les manifestacions en rodes de premsa, en entrevistes o
bé en posades en escena dirigides, així com declaracions de contingut ètic i
moral, amb un particular rerefons, m’estimularen a escriure sobre allò que
fluïa de l’aurèola d’uns personatges, protagonistes passius, d’aquella, una de
tantes, barbàrie del segle vint.
Tot i que hi ha el qui diu que no té res a veure, penso
que d’aquells fets, el món encara pateix les conseqüències.
Garcia Sallarès (Pintura) (?)
BUSH
Boris Karloff
caracteritzat.
Divinitat, feta
cervell computat,
restituïda de
l’ancestral humanitat.
Hipòcrita
religiositat cristiana,
santificador del
poder únic, el déu JO.
Patriota sa i
estalvi,
mentre reparteix
mort i destrucció.
Ullals de xacal!
Qui serà el següent?
El temps ho
dirà! Que un nou Frankenstein
ha de començar a
crear.
SCWARKOPF
Embolcallat de
camuflatge
amb roba
clapejada.
Fesomia
psicopàtica.
Li brama la pell
quan parlant del
seu homòleg,
de la mort en fa
befa.
Vida? En deu
haver massa!
Mala estampa té
el botxí!
Cert. “Rata” del desert!
GONZÀLEZ
Faust es vengué
l’ànima per joventut.
Ell se la ven
per guarir-se
la traumatitzada
ment.
La nul·la
incidència internacional del seu país
fou l’obsessiva
frustració.
Herència d’un
passat polític de totxesa,
intolerància i
cops d’estat.
A qualsevol preu
ho vol saldar
i als governats
enganya com a vassalls del medieval.
Amagant el cap
sota l’ala
fa costat al bo: el nord-americà.
Conclús
l’espectacle, copets a les espatlles
i afalacs li’n
fa l’americà.
I tots contents,
com nens
estrenant vestit
per Pasqua
-Demagogs
víctimes de la demagògia-.
No sap el senyor
president
aquell refrany
popular que diu:
De porc i de senyor se n’ha de venir de
mena.
MITERRAND
Tants anys
ambicionant l’Elisi
emboteix les
apetències de grandària.
Encastat a la
poltrona per fi,
no deixa passar botí
i, menyspreant
vides humanes,
ordena
bombardejar terres iraquianes
tot fent: Pour le patrie!
Ell, és xovinista!
A l’anvers del
mirall
una imatge el
contempla: Jaurès!
Honradesa
traduïda humanitat,
per la pau
visqué i morí.
Quasi a punt
d’aturar una guerra, la Gran,
fou assassinat
pels amants de l’opulència.
Avui, els fills
de les seves idees socials,
premeditadament,
l’han oblidat.
Ell, era
socialista!
PAPA
Per una vegada
no m’havia decebut.
Però, a la fi sortí
amb un ciri trencat:
Nos, no som pacifistes!
Històricament
no, però, potser…
No!
Hi ha que nedar
i guardar la roba.
Jesús, no nedava
ni guardava roba. Construïa!
Després, uns
altres també construirien,
però, neden i
guarden la roba.
Aneu al seu darrera!
BUSH I HUSSEIN
Aquest parell de
canalles
em fan retornar
a la ment
uns fets viscuts
un indeterminat dia
de la meva
infantesa
al pati del
col·legi.
Un busca-raons,
ben plantat
amb abric i
guants de pell
-fill
d’estraperlista deien-
va voler fer el
gallet davant les noies.
Per la seva
“trepa” ben arropat,
deliberadament,
va provocar al “trinxa”,
bru, eixut de
carns i mig esparracat.
Envanit aquest
de si mateix,
amb fatxenderia,
va picar l’ham.
Intuint la
batussa, la seva colla
prompte la boira
va aviar
deixant ben sol
el pobre infeliç.
Rebent pels
quatre costats
no se’n va pas
sortir tot sol,
ans, ben
acompanyat d’una bona estomacada.
Mals records
reviscuts,
representats,
avui, pel Bush i l’Hussein.
Alquimista l’un,
vol mostrar el diner totpoderós
com a llibertat,
solidaritat i altres fal·làcies,
l’altre, per
ignorant,
el seu propi
enemic el feu creure’s gran i poderós
fent-li picar
l’ham com el seu anàleg, el “trinxa”.
El pitjor de
tot, però, fou que pels primers
les galtades
anaven per a ells dos i llurs partidaris,
però, els
canalles d’avui n’han sortit il·lesos,
essent les
víctimes molts éssers humans innocents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)