0

CONFIGURACIÓ
0 Configuració.
1 Procés, causes i efectes

1


····························································

PROCÉS, CAUSES I EFECTES

····························································
















 Confuci (551 a. C. - 479 a. C.)




EL “CONFUSIONISME”



Uns segles abans de Crist,
el filòsof xinès Confuci,
segons el seu pensament humanista,
va promoure la renovació de la moral i l’ètica,
en tota la societat Xinesa.

Quasi vint–i–sis segles després,
a la península ibèrica,
on comença o bé acaba Europa,
encara avui, hi dominen els poders fàctics,
hereus d’un totalitarisme ancestral.

Quan senten clamar veus per alliberar-se
d’un sistema que asfixia tota acció emprenedora,
aleshores, engeguen el “confusionisme”,
que no té cap relació amb el confucianisme,
relatiu al pensament de Confuci.

El "confusionisme"
és una estratègia perversa i matussera,
fa servir la mentida i la difamació,
així com qualsevol altra argúcia, per confondre,
fer més ignorants les ànimes meselles
i aclaparar, encara més, els esperits servils.
Pensada per llençar la mala fe i la ignorància d’altres
en contra el lliure pensament i el progressisme,
tot volent conservar l’immobilisme congènit
de l’arcaic fonamentalisme d’estat.

Els líders hereus del totalitarisme,
amb la complicitat dels altres dos grans partits
pro monàrquics que se'n diuen "demòcrates”,
amb verbal grandiloqüència argumenten
la obligació, de tot ciutadà, a complir el dictat
d’una constitució sorgida d’una transició
que havia de servir de pont
per passar d’una dictadura a una democràcia,
però, com a testimonis observadors,
els sabres xiulaven per sobre els caps dels ponents,
amenaçant els representants dels partits antifranquistes.
Mentre, la jerarquia eclesiàstica, el “nacionalcatolicismo”
feia crida els fidels a no secundar aquella transició “satànica”.

El resultat va ser la creació d’una constitució totèmica
paral·lela al dogmatisme religiós ja existent.
Així, creant un dogmatisme civil
per als desertors del dogmatisme catòlic
van poder eixamplar el corpus reaccionari
en una societat que ja n’era prou de reaccionària.

Una constitució, marcada per la “metamorfosi” feixista,
una monarquia, no referendada mai pel poble,
però, que fou la voluntat del dictador
i què, amb “la indisolubilidad de la pátria",
el somni imperialista del mateix tirà,
serien  una altra “santíssima trinitat”, però civil,
el credo laic, per a unes mentalitats arcaiques,
que es podria conjugar amb el religiós.

La"santíssima constitució", amb les seves lleis,
les d'obligació absoluta i les dels drets dels ciutadans.
Les primeres, o sigui la "santíssima trinitat” civil,
qui no les hi rendeixi lleial vassallatge serà jutjat i castigat,
com en el medievalisme feien reis i senyors feudals.

En les lleis de drets civils de la constitució, a seques,
entre d’altres, hi ha les que proclamen el dret
de tot ciutadà a  tenir una vivenda, un treball,
una retribució sense diferenciar pel sexe...
en  aquest tipus de lleis, els “doctes” polítics deuen pensar
en popular: “espavileu-vos, campi qui pugui i sort!”
Perquè la terna de partits monàrquics,
el que governa, el que va governar i el que pensa governar,
aferrissats defensors de la “santíssima constitució”,
les ignoren, o bé ho fan veure, tot i què,
aquests, sí! Que Són els drets de tot ciutadà.
Aleshores, també els ciutadans haurien de fer jutjar i castigar
els responsables de no fer complir “totes” les lleis.

El problema rau en què, no s’han dissolt encara,
les partícules de totalitarisme que circula per la sang
dels hereus polítics d’un imperialisme que, de segles ençà,
ha creat una idiosincràsia negativa en la societat.
Una societat que no ha entès què les lleis humanes
han de ser alliberadores, no pas opressores.


















Fragment de l'escultura "Justicia" de Eduardo Urbano Merino.                                          

ESTÀTUA




L’estàtua de la Justícia,
el jutge presidint,
el fiscal,
l’acusador privat,
l’advocat defensor,
el presumpte inculpat,
els secretaris,
el taquígraf,
el públic.
l’estàtua amb els ulls embenats,
naturalment,
per no avergonyir-se de l’espectacle!
S’inicia la farsa...

ja en resta ben poc
en què poder creure.
Això, va començar amb els Reis Mags d’Orient.






JUTGE




Ai ai ai…
un humà,
una toga negre que li tapa la vergonya,
personal o aliena,
i una sentencia.

De Rei Salomó ni ha hagut pocs a la història


















Tres Hidalgos caballeros y Su Majestad




Com sortits d’una novel·la de cavalleries,
tres Hidalgos caballeros, fieles servidores de Su Majestad.
cavalquen esperitats a tota brida,
com si amb el diable es volessin batre,
o més bé, d’ell en volessin fugir.

Segueixen desenfrenada cavalcada,
com a llamps, cada cop més esperitats!
Sembla, però, que no troben allò que cerquen.
No! No cerquen re ni a ningú!
Els Hidalgos caballeros fugen atemorits
havent vist un objecte esfereïdor,
un objecte inert, però, amenaçant uns privilegis.

A galop, cerquen aixopluc sota l’estendard
de Su Majestad. Tot explicant-li la esperpèntica visió
d’aquella figura engolidora
els tres Hidalgos caballeros malden per alliberar
els seus cossos d’aquell rosec turmentador.

Retornant, amb esguard maquiavèl·lic,
Su Majestad obre el petit ordinador. En la pantalla,
un seguiment pels passadissos de palau,
escales que baixen, més passadissos,
és un laberint interminable.

Baixa més escales en les profunditats de la ment,
un lúgubre passadís en forma d’embut,
al final una rudimentària porta de masmorra.
El carceller rep a Su Majestat fent-li llum amb una torxa,
les parets de pedra, entre foscors i humitats,
serven uns cossos amuntegats
que encara s’endevina la seva antiga forma
tot i havent estat turmentats i executats.
Són urnes!!!
Uns objectes que poden fer pujar hom al cim de la glòria,
però, també el poden deixar abandonat en el gris anonimat.

Un bruixot cruel i sanguinari va segrestar les urnes,
per emmudir-les i deixar el poble sense veu.
més tard, les executà perquè mai més parlessin.
Restant tan sols la veu del seu esperit totalitari
el bruixot es proclamà amo i senyor de terres i habitants.

Amb els seus mals poders, el bruixot
va anomenar hereu i seguidor de la seva voluntat
el seu afillat, el pare de su majestad actual,
coneixedor de la vida i obra del tirà,
però, cobdiciós, va voler assegurar-se la “glòria”,
tot negligint les urnes i les atrocitats del seu mentor.

Su Majestad el pare, també era un amant de viure la vida,
i entre les seves aficions tenia la caça major i el fornicar.
Ja en la maduresa, un dia va mal interpretar el Kama-sutra,
I en la que va ser l’última batalla entre llençols,
va sofrir diverses fractures pel cos.

Físicament malmès i amb la malenconia
de no poder combatre més en els “camps de batalla”,
 Su Majestad abdicaria a favor del seu fill,
ometent, aquest cop ambdós, les urnes i el torbulent passat.

Su Majestad fill, altre cop retorna a la realitat.
Per l’ordinador dóna l’ordre als tres Hidalgos caballeros
que facin acte de presencia al seu davant.
Vol parlar-los del que sembla la resurrecció de les urnes.
No se sap ben bé, les urnes, quins sentiments
li remouen: el d’aversió, el de rancor, el de por?

Els tres Hidalgos caballeros, rabents, formen
davant Su Majestad. Amb sengles elms i cuirasses,
tot servant en el seu pregon, cada u d’ells,
el seu escut d’armes: l’arrogància, la mentida, i el servilisme.
I Su Majestad els arenga amb les ínfules del qui és portador
de la veritat absoluta, animant-los al combat contra tot i tots
els qui gossen enfrontar-se als designis universals.
















“TROIANS”




Tres partits monàrquics
diuen ser fills d’aquesta Terra.
Potser sí, però, haurien nascut
del ventre antilògic
d’aquesta Terra perquè, cada un d’ells
construís el seu particular
cavall de troia dins les muralles virtuals
d’aquesta moderna Ciutat Nació.

Històricament, aquesta Terra a sofert
la visita de molts cavalls troians,
però, malgrat els embats,
el Poble ha sabut sobreviure.

i sobreviurà!






LA VEU DE L’ORACLE




Veu d’oratòria buida
i contingut barat
mancat de qualitat.
Incapacitat creativa
d’una barbàrie medieval
que, per molta disfressa de VENUS,
només atreu ments tancades.
Mai no hauria hagut d’arribar
a ésser cap de l’oposició,
i menys, creure’s amb capacitat
per dirigir un poble!





ESTUDIS PRIMARIS



 
MATEMÀTIQUES


(divisió de poders)

300 : 3 = 16

                    ***

LLENGUA


(verb justícia)

Tu creus en la justícia?
Ell creu en la justícia?
Nosaltres creiem en la justícia?
Vosaltres creieu en la justícia?
Ells creuen en la justícia?
Jo NO!

                    ***

GEOGRAFIA POLÍTICA


Posicions a l’exterior.

- Gibraltar

+ Ceuta
+   Melilla
+   Perejil

                    ***

CIÈNCIES SOCIALS


América latina.

Madre pàtria.

De madre solo hay una
y, a ti te encontré en la calle...

                    ***

TERCERA LLENGUA


Spain is different!

                    ***

RELIGIÓ




Missa,
Confessió,
Comunió
i,
altre cop
capbussada
a les clavegueres de l’estat.



Febrer – Abril de 2018.