CONFIGURACIÓ
0 Configuració.
1 Procés, causes i efectes
1
····························································
PROCÉS, CAUSES I EFECTES
····························································
Uns segles abans de
Crist,
el filòsof xinès Confuci,
segons el seu pensament humanista,
va promoure la renovació
de la moral i l’ètica,
en tota la societat
Xinesa.
Quasi vint–i–sis segles
després,
a la península ibèrica,
on comença o bé acaba
Europa,
encara avui, hi dominen
els poders fàctics,
hereus d’un totalitarisme
ancestral.
Quan senten clamar veus
per alliberar-se
d’un sistema que asfixia
tota acció emprenedora,
aleshores, engeguen el
“confusionisme”,
que no té cap relació amb
el confucianisme,
relatiu al pensament de
Confuci.
El "confusionisme"
és una estratègia
perversa i matussera,
fa servir la mentida i la
difamació,
així com qualsevol altra
argúcia, per confondre,
fer més ignorants les
ànimes meselles
i aclaparar, encara més,
els esperits servils.
Pensada per llençar la
mala fe i la ignorància d’altres
en contra el lliure
pensament i el progressisme,
tot volent conservar l’immobilisme
congènit
de l’arcaic
fonamentalisme d’estat.
Els líders hereus del
totalitarisme,
amb la complicitat dels
altres dos grans partits
pro monàrquics que se'n
diuen "demòcrates”,
amb verbal
grandiloqüència argumenten
la obligació, de tot
ciutadà, a complir el dictat
d’una constitució sorgida
d’una transició
que havia de servir de
pont
per passar d’una dictadura
a una democràcia,
però, com a testimonis
observadors,
els sabres xiulaven per
sobre els caps dels ponents,
amenaçant els
representants dels partits antifranquistes.
Mentre, la jerarquia
eclesiàstica, el “nacionalcatolicismo”
feia crida els fidels a no
secundar aquella transició “satànica”.
El resultat va ser la
creació d’una constitució totèmica
paral·lela al dogmatisme
religiós ja existent.
Així, creant un
dogmatisme civil
per als desertors del
dogmatisme catòlic
van poder eixamplar el
corpus reaccionari
en una societat que ja
n’era prou de reaccionària.
Una constitució, marcada
per la “metamorfosi” feixista,
una monarquia, no referendada
mai pel poble,
però, que fou la voluntat
del dictador
i què, amb “la indisolubilidad
de la pátria",
el somni imperialista del
mateix tirà,
serien una altra “santíssima trinitat”, però civil,
el credo laic, per a unes mentalitats arcaiques,
que es podria conjugar
amb el religiós.
La"santíssima
constitució", amb les seves lleis,
les d'obligació absoluta
i les dels drets dels ciutadans.
Les primeres, o sigui la
"santíssima trinitat” civil,
qui no les hi rendeixi
lleial vassallatge serà jutjat i castigat,
com en el medievalisme
feien reis i senyors feudals.
En les lleis de drets
civils de la constitució, a seques,
entre d’altres, hi ha les
que proclamen el dret
de tot ciutadà a tenir una vivenda, un treball,
una retribució sense
diferenciar pel sexe...
en aquest tipus de lleis, els “doctes” polítics
deuen pensar
en popular:
“espavileu-vos, campi qui pugui i sort!”
Perquè la terna de
partits monàrquics,
el que governa, el que va
governar i el que pensa governar,
aferrissats defensors de
la “santíssima constitució”,
les ignoren, o bé ho fan
veure, tot i què,
aquests, sí! Que Són els
drets de tot ciutadà.
Aleshores, també els
ciutadans haurien de fer jutjar i castigar
els responsables de no
fer complir “totes” les lleis.
El problema rau en què,
no s’han dissolt encara,
les partícules de
totalitarisme que circula per la sang
dels hereus polítics d’un
imperialisme que, de segles ençà,
ha creat una
idiosincràsia negativa en la societat.
Una societat que no ha
entès què les lleis humanes
han de ser alliberadores,
no pas opressores.
Fragment de l'escultura "Justicia" de Eduardo Urbano Merino.
ESTÀTUA
L’estàtua
de la Justícia,
el
jutge presidint,
el
fiscal,
l’acusador
privat,
l’advocat
defensor,
el
presumpte inculpat,
els
secretaris,
el
taquígraf,
el
públic.
l’estàtua
amb els ulls embenats,
naturalment,
per
no avergonyir-se de l’espectacle!
S’inicia la farsa...
ja
en resta ben poc
en
què poder creure.
Això,
va començar amb els Reis Mags d’Orient.
JUTGE
Ai
ai ai…
un
humà,
una
toga negre que li tapa la vergonya,
personal
o aliena,
i
una sentencia.
De
Rei Salomó ni ha hagut pocs a la història
Tres
Hidalgos caballeros y Su Majestad
Com
sortits d’una novel·la de cavalleries,
tres
Hidalgos caballeros, fieles servidores de Su Majestad.
cavalquen
esperitats a tota brida,
com
si amb el diable es volessin batre,
o
més bé, d’ell en volessin fugir.
Segueixen
desenfrenada cavalcada,
com
a llamps, cada cop més esperitats!
Sembla,
però, que no troben allò que cerquen.
No!
No cerquen re ni a ningú!
Els
Hidalgos caballeros fugen atemorits
havent
vist un objecte esfereïdor,
un
objecte inert, però, amenaçant uns privilegis.
A
galop, cerquen aixopluc sota l’estendard
de
Su Majestad. Tot explicant-li la esperpèntica visió
d’aquella
figura engolidora
els
tres Hidalgos caballeros malden per alliberar
els
seus cossos d’aquell rosec turmentador.
Retornant,
amb esguard maquiavèl·lic,
Su
Majestad
obre el petit ordinador. En la pantalla,
un
seguiment pels passadissos de palau,
escales
que baixen, més passadissos,
és
un laberint interminable.
Baixa
més escales en les profunditats de la ment,
un
lúgubre passadís en forma d’embut,
al
final una rudimentària porta de masmorra.
El
carceller rep a Su Majestat fent-li llum amb una torxa,
les
parets de pedra, entre foscors i humitats,
serven
uns cossos amuntegats
que
encara s’endevina la seva antiga forma
tot
i havent estat turmentats i executats.
Són
urnes!!!
Uns
objectes que poden fer pujar hom al cim de la glòria,
però,
també el poden deixar abandonat en el gris anonimat.
Un
bruixot cruel i sanguinari va segrestar les urnes,
per
emmudir-les i deixar el poble sense veu.
més
tard, les executà perquè mai més parlessin.
Restant
tan sols la veu del seu esperit totalitari
el
bruixot es proclamà amo i senyor de terres i habitants.
Amb
els seus mals poders, el bruixot
va
anomenar hereu i seguidor de la seva voluntat
el
seu afillat, el pare de su majestad actual,
coneixedor
de la vida i obra del tirà,
però,
cobdiciós, va voler assegurar-se la “glòria”,
tot
negligint les urnes i les atrocitats del seu mentor.
Su
Majestad el pare,
també era un amant de viure la vida,
i
entre les seves aficions tenia la caça major i el fornicar.
Ja
en la maduresa, un dia va mal interpretar el Kama-sutra,
I
en la que va ser l’última batalla entre llençols,
va
sofrir diverses fractures pel cos.
Físicament
malmès i amb la malenconia
de
no poder combatre més en els “camps de batalla”,
Su Majestad abdicaria a favor del seu
fill,
ometent,
aquest cop ambdós, les urnes i el torbulent passat.
Su
Majestad
fill, altre cop retorna a la realitat.
Per
l’ordinador dóna l’ordre als tres Hidalgos caballeros
que
facin acte de presencia al seu davant.
Vol
parlar-los del que sembla la resurrecció de les urnes.
No
se sap ben bé, les urnes, quins sentiments
li
remouen: el d’aversió, el de rancor, el de por?
Els
tres Hidalgos caballeros, rabents, formen
davant
Su Majestad. Amb sengles elms i cuirasses,
tot
servant en el seu pregon, cada u d’ells,
el
seu escut d’armes: l’arrogància, la mentida, i el servilisme.
I
Su Majestad els arenga amb les ínfules del qui és portador
de
la veritat absoluta, animant-los al combat contra tot i tots
els
qui gossen enfrontar-se als designis universals.
“TROIANS”
Tres
partits monàrquics
diuen
ser fills d’aquesta Terra.
Potser
sí, però, haurien nascut
del
ventre antilògic
d’aquesta
Terra perquè, cada un d’ells
construís
el seu particular
cavall
de troia
dins les muralles virtuals
d’aquesta
moderna Ciutat Nació.
Històricament,
aquesta Terra a sofert
la
visita de molts cavalls troians,
però,
malgrat els embats,
el
Poble ha sabut sobreviure.
i
sobreviurà!
LA
VEU DE L’ORACLE
Veu
d’oratòria buida
i contingut barat
mancat de qualitat.
Incapacitat
creativa
d’una
barbàrie medieval
que,
per molta disfressa de VENUS,
només
atreu ments tancades.
Mai
no hauria hagut d’arribar
a
ésser cap de l’oposició,
i
menys, creure’s amb capacitat
per
dirigir un poble!
ESTUDIS PRIMARIS
MATEMÀTIQUES
(divisió
de poders)
300
: 3 = 16
***
LLENGUA
(verb
justícia)
Tu
creus en la justícia?
Ell
creu en la justícia?
Nosaltres
creiem en la justícia?
Vosaltres
creieu en la justícia?
Ells
creuen en la justícia?
Jo
NO!
***
GEOGRAFIA
POLÍTICA
Posicions
a l’exterior.
-
Gibraltar
+
Ceuta
+ Melilla
+ Perejil
***
CIÈNCIES
SOCIALS
América
latina.
Madre
pàtria.
De
madre solo hay una
y,
a ti te encontré en la calle...
***
TERCERA
LLENGUA
Spain is different!
***
RELIGIÓ
Missa,
Confessió,
Comunió
i,
altre
cop
capbussada
a
les clavegueres de l’estat.
Febrer
– Abril de 2018.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)