0

0 CONFIGURACIÓ
0 Configuració
1 De la història recent

1



····························································
DE LA HISTÒRIA RECENT
····························································



DISCULPEU VOSTRES SENYORIES...





Disculpeu vostres Senyories,
disculpeu-me per dirigir-me a vostres mercès
emprant indistintament el mateix tractament per a tots,
doncs, dissortadament no tinc jo el nivell cultural
per anomenar a cada u de vostres Senyories
pel títol que, individualment, tan merescut
se’ls ha estat atorgat pels graus, títols i carreres obtinguts
en els estudis universitaris, així com
la dedicació en el camp professional, públic i polític.

D’un temps ençà, havent escoltat el verb de vostre Senyoria,
he deduït que lleis heu estudiat per arribar tan lluny
en aquest complex entramat camp de la justícia,
tot ocupant un alt lloc en la magistratura.

El periodisme, d’antuvi atret per la frivolitat,
i avui actiu en tot centre d’interès social,
no us ha deixat pas fora del seu agut ull,
i jo, fidel seguidor de vostre Senyoria,
no m’he pogut abstenir de seguir-vos, virtualment,
com un fidel escuder medieval.

Però, d’un temps ençà tot seguint les vostres argumentacions
i afirmacions dubtoses i, paral·lelament, també
les informacions dels diferents mitjans de comunicació,
tot analitzant i confrontant les unes amb les altres,
m’han fet arribar a la conclusió
de què, vostre Senyoria us heu servit de les lleis
pel vostre caprici, potinejant-les i deformant-les
com es pot fer amb el fang de modelar,
però, amb la finalitat obscena
de destruir idees i persones que no són del vostre grat.

No són d’estranyar les vostres manipulacions però,
perquè també hi ha altres “personatges”
de la política, la comunicació, la intel·lectualitat,
amb el mateix tractament que jo us havia distingit a vos,
seguidors de la vostra "filosofia" negativa,
que no han tingut cap mena d’escrúpol
per servir-se de la mentida, la difamació, la denigració...
per assolir la destrucció d’unes persones, d’unes idees,
de la cultura d’un poble que sempre us ha fet nosa.

Ara ja no us puc tractar amb els títols ressonants que tan us agraden
perquè, ho sabeu vos, podríeu passar d’impartir “justícia”
a ser jutjat per afers considerats delictius.

Sou vos i ells, els vostres seguidors,
com un manat de cebes;
quan obriu la boca per parlar, la fortor tomba l’olfacte d’altri,
la vostra paraula els fa plorar la oïda, i, si la imatge us miren
els produïu una inaguantable coentor als ulls.
A més, molts d’ells insulten als seus “enemics”
anomenant-los amb el qualificatiu dels partidaris i seguidors
del seu execrable pare ideològic i creador de l'holocaust modern.
Se n’ha d’ésser de mesquí!


Aquest va ser un país on hi havien operat "bandas armadas",
avui és un país on hi habiten "bandas desalmadas”.
És un litigi entre dos països, el litigi de sempre,
però, d'un temps ençà l'arrogància ha trencat la paciència
i, ara el litigi aflora per sobre l’epidermis social.
És un problema de cultures i idiosincràsies.
Avui, el subconscient encara traeix els poders fàctics
hereus d’una intolerància que encara viu o somia
amb “El imperio donde nunca se pone el sol”.

Disculpeu "vostres Senyories".








INTOLERÀNCIA





La teva petita intolerància
és el fruit de la llavor
d’una gran intolerància:
la del teu tu ancestral,
aquell del passat recent
que cremava llibres
amb la seva teoria molt particular:
“els llibres embruten la ment humana”
-hauria hagut de mirar-se al mirall
amb els seus llibres de capçalera-.
No gaire més tard, en el teu país,
davant mateix del conferenciant
Miguel de Unamuno,
el general Millan Astray
brandant enlaire una pistola
va bramar la coneguda frase:
“Muerte a la inteligencia!”.

Quan la llavor esclata
deixa pas a la planta,
després la planta es va fent gran.
La teva petita intolerància
seguirà la mateixa evolució
i es convertirà en una gran intolerància.

La història és impassible, inerta
perquè és passat, però,
paradoxalment, a voltes,
de manera intemporal,
sembla com si la història,
amb un efecte boomerang,
retornés uns fets passats;
les creuades podria servir de mostra:
una intolerància religiosa
empeny uns pobles
vers unes terres alienes
per combatre contra
la religió dels autòctons i erigir
la supremacia del seu déu.
La intolerància dels agressors
va sembrar la seva llavor
a la terra agredida.
Al cap  de segles, havia nascut
la mateixa gran intolerància
envers aquells pobles agressors.

I els descendents dels agredits d’antany,,
aprofitant els avenços del passat segle,
a les terres d’aquells altres fan sofrir
a unes generacions, ja redimides d'aquells fets
de foc i mort esdevinguts segles enllà.
Ahir i avui, amb la mateixa argumentació:
la supremacia del seu déu.

En la invisibilitat, el teu tu ancestral
va alimentant la teva intolerància,
ara ja no tan petita, perquè referint-te
a la immigració vas dir: “esa escoria”,
i no tenint-ne prou vas reblar el clau
tot dient: "nos van a llenar de mierda",
quan tu, o bé algun antecessor teu
també us veu veure obligats a immigrar.
En aquest punt també hauries de prendre el mirall
i mirar-te bé en ell, perquè, possiblement,
tu o bé els teus, per algú altre
també podríeu haver sigut “una escoria”.




Juny – JULIOL de 2018.