0 CONFIGURACIÓ
0 Configuració
1 De la història recent
1
····························································
DE LA HISTÒRIA RECENT
····························································
DISCULPEU VOSTRES
SENYORIES...
Disculpeu vostres
Senyories,
disculpeu-me per dirigir-me
a vostres mercès
emprant indistintament el
mateix tractament per a tots,
doncs, dissortadament no
tinc jo el nivell cultural
per anomenar a cada u de
vostres Senyories
pel títol que,
individualment, tan merescut
se’ls ha estat atorgat pels
graus, títols i carreres obtinguts
en els estudis
universitaris, així com
la dedicació en el camp
professional, públic i polític.
D’un temps ençà, havent
escoltat el verb de vostre Senyoria,
he deduït que lleis heu
estudiat per arribar tan lluny
en aquest complex entramat
camp de la justícia,
tot ocupant un alt lloc en
la magistratura.
El periodisme, d’antuvi
atret per la frivolitat,
i avui actiu en tot centre
d’interès social,
no us ha deixat pas fora
del seu agut ull,
i jo, fidel seguidor de
vostre Senyoria,
no m’he pogut abstenir de
seguir-vos, virtualment,
com un fidel escuder
medieval.
Però, d’un temps ençà tot
seguint les vostres argumentacions
i afirmacions dubtoses i,
paral·lelament, també
les informacions dels
diferents mitjans de comunicació,
tot analitzant i confrontant
les unes amb les altres,
m’han fet arribar a la
conclusió
de què, vostre Senyoria us
heu servit de les lleis
pel vostre caprici,
potinejant-les i deformant-les
com es pot fer amb el fang
de modelar,
però, amb la finalitat
obscena
de destruir idees i
persones que no són del vostre grat.
No són d’estranyar les
vostres manipulacions però,
perquè també hi ha altres
“personatges”
de la política, la
comunicació, la intel·lectualitat,
amb el mateix tractament
que jo us havia distingit a vos,
seguidors de la vostra
"filosofia" negativa,
que no han tingut cap mena
d’escrúpol
per servir-se de la
mentida, la difamació, la denigració...
per assolir la destrucció
d’unes persones, d’unes idees,
de la cultura d’un poble
que sempre us ha fet nosa.
Ara ja no us puc tractar
amb els títols ressonants que tan us agraden
perquè, ho sabeu vos,
podríeu passar d’impartir “justícia”
a ser jutjat per afers
considerats delictius.
Sou vos i ells, els vostres
seguidors,
com un manat de cebes;
quan obriu la boca per
parlar, la fortor tomba l’olfacte d’altri,
la vostra paraula els fa
plorar la oïda, i, si la imatge us miren
els produïu una
inaguantable coentor als ulls.
A més, molts d’ells
insulten als seus “enemics”
anomenant-los amb el
qualificatiu dels partidaris i seguidors
del seu execrable pare
ideològic i creador de l'holocaust modern.
Se n’ha d’ésser de mesquí!
Aquest va ser un país on hi
havien operat "bandas armadas",
avui és un país on hi
habiten "bandas desalmadas”.
És un litigi entre dos
països, el litigi de sempre,
però, d'un temps ençà
l'arrogància ha trencat la paciència
i, ara el litigi aflora per
sobre l’epidermis social.
És un problema de cultures
i idiosincràsies.
Avui, el subconscient
encara traeix els poders fàctics
hereus d’una intolerància
que encara viu o somia
amb “El imperio donde nunca se pone el sol”.
Disculpeu "vostres
Senyories".
INTOLERÀNCIA
La teva petita intolerància
és el fruit de la llavor
d’una gran intolerància:
la del teu tu ancestral,
aquell del passat recent
que cremava llibres
amb la seva teoria molt
particular:
“els llibres embruten la
ment humana”
-hauria hagut de mirar-se
al mirall
amb els seus llibres de
capçalera-.
No gaire més tard, en el
teu país,
davant mateix del
conferenciant
Miguel de Unamuno,
el general Millan Astray
brandant enlaire una
pistola
va bramar la coneguda
frase:
“Muerte a la
inteligencia!”.
Quan la llavor esclata
deixa pas a la planta,
després la planta es va
fent gran.
La teva petita intolerància
seguirà la mateixa evolució
i es convertirà en una gran
intolerància.
La història és impassible,
inerta
perquè és passat, però,
paradoxalment, a voltes,
de manera intemporal,
sembla com si la història,
amb un efecte boomerang,
retornés uns fets passats;
les creuades podria servir
de mostra:
una intolerància religiosa
empeny uns pobles
vers unes terres alienes
per combatre contra
la religió dels autòctons i
erigir
la supremacia del seu déu.
La intolerància dels
agressors
va sembrar la seva llavor
a la terra agredida.
Al cap de segles, havia nascut
la mateixa gran
intolerància
envers aquells pobles agressors.
I els descendents dels agredits d’antany,,
aprofitant els avenços del passat segle,
a les terres d’aquells altres fan sofrir
a unes generacions, ja redimides d'aquells fets
de foc i mort esdevinguts segles enllà.
Ahir i avui, amb la mateixa argumentació:
la supremacia del seu déu.
En la invisibilitat, el teu tu ancestral
va alimentant la teva intolerància,
ara ja no tan petita, perquè referint-te
a la immigració vas dir: “esa
escoria”,
i no tenint-ne prou vas reblar el clau
tot dient: "nos van a llenar
de mierda",
quan tu, o bé algun antecessor teu
també us veu veure obligats a immigrar.
En aquest punt també hauries de prendre el mirall
i mirar-te bé en ell, perquè, possiblement,
tu o bé els teus, per algú altre
també podríeu haver sigut “una
escoria”.
Juny – JULIOL de 2018.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)