1

····························································
LICEU
····························································
Maria Radher
Oleg Brijak
 


El 21 de març de 2015 la contralt Maria Radner i el baix – baríton Oleg Bryjak van participar en l’ópera Sigfrid, de Richard Wagner al teatre del Liceu de Barcelona. El dia 24, de retorn a Düsseldorf, ells i 148 passatgers més, van morir als Alps francesos en accident d’aviació. Lamentablement la causa fou l’estat anímic del copilot.




IN MEMORIAM


Com volent alliberar-se
de les arrels de la Terra,
les parets del Liceu s’agiten.
També ho fa la portalada de l’Eternitat
que serva els territoris del Valhalla.

S’esfereeixen la Terra i el Valhalla
tot veient l’Atzar com, amb subtilesa
i evadint totes les seguretats previstes,
posa una mortífera bala de foc
entre les mans d’una pertorbació mental
àvida de produir un fatídic desenllaç.

Ni tan sols Sigfrid, amb la espasa refeta
a l’enclusa de Nime, no pot aturar aquell gest,
immolador d’innocents
que l’alienació projecta contra la roca
tot desfermant un crit: el crit de l’horror!
el crit de la fi!!!
El malastruc s’expandeix pertot
alhora que acluca els ulls l’Infinit.

Les ombres han fos tots els Sols
i la Fosca s’ha erigit en estendard
d’un paisatge on només hi resta
l‘agressiu flamejar rogenc del foc.

Des del profund del Valhalla
les Valkíries emprenen cavalcada
vers la desfeta en aquell punt de la Terra.
s’immobilitzen les flames quan les travessen
per alliberar les innocents víctimes de l’Atzar
i acompanyar-les fins al Valhalla, on hi residiran
eternament al costat dels herois.

A l’Eternitat, dempeus
i de cara els confins del Valhalla,
hi ha la silueta d’un home que l’orgull
no li deixa caure el cap cot entre les espatlles:
Wagner, amb el front alt, plora en silenci
per les veus occides que,
en la seva última representació,
van donar vida a Erda i Alberich.


En l’escenari de la realitat,
l’aspecte injust de l’Atzar va provocar
la resurrecció de l’última escena
del Capvespre dels Déus.




Març de 2019




····························································.

ENGRUNES

·····························································




DE NIT


A Piera, de nit, el rossinyol plora
el desencís que, de dia, ens envaeix.
L’heu sentit? 



AFANYEM-NOS


Afanyem l’estima!
Car, veloç s’esmuny l’immòbil temps,
i en ell cal fer memòria,
puix que, la distància confon cronologies.



SETGE


Assetges els teus amants
com Ulisses feu amb Troia.



AMB ELS ANYS


Amb els anys els records
també sofreixen
símptomes d’envelliment.



ARMA


T’armes amb les paraules
com l’abella amb el fibló.



BROSSA


Hem encetat el segle vint-i-u 
i tu encara albires el divuitè.
Si menysprees els seus poemes, tanca’t
en un museu i llença la clau ben lluny.



CALENDARI


El calendari va deixant anar
fulls farcits
de tòpics i rutines.



SOTSOBRE


El meu sotsobre és
com el d’un barquet de paper
enmig d’un oceà.




FERMESA


Com el poltre petja el terra,
fermes els teus pensaments.



ENGRUNES


Són com aquella pluja fina: les engrunes del pensament.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada