IMPERCEPTIBLE...
Imperceptible,
però corren.
Els he vist passar.
Inerts,
desafiant el
rutinari periple
de les busques.
Negligien el temps;
els veia passar
-els veig encara-
per damunt el full
en blanc
que s´oferia per
acollir
imatges del
sensitiu
en forma de
grafies.
Travessaven el meu
espectre;
per sentir-me
alenava
l´impalpable flux
que omple
l´atmosfera,
però, no vaig
respondre´m.
Núvols,
intermitents
i persistents per
provar
allò que no cal
evidenciar.
Núvols,
massa abstractes i
eteris
per rebre la
comprensió i l´acceptació
d´un concretisme
dogmatitzat
i entronitzat en la
matèria:
boires sobre un
caligrama
curull de signes
indesxifrables
que, insinuant
formes i colors
pretenen
desvincular l´existència
de l´eternitat:
enigma lineal
sense temps ni
fases,
car, si fàsica
fora,
cap fase no
s´aturaria
ni per la
immediatesa d´un alè
en la imperceptible
i etèria perpetuïtat.
2002 (?)
