1

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
POEMES DEL VIURE, DELS RECORDS I DE LA IMAGINACIÓ…
*Un recull començat.
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••



CAVALL



Els ulls i la imaginació plegats
van resoldre entrellaçar-se amb la hipnosi,
conseqüència d´una visió sublim
“un llamp franquejant qualsevol obstacle”,
i jo, cavalcant damunt els seus lloms:
el cavall de cartró saltant la roca.

Un somni de força a l´aparador
dels magatzems El Barato -a les Rondes-,
al costat de moltes altres joguines,
totes, desfavorides d´interès.

El cavall va encapçalar la missiva
d´il.lusions dirigida als Mags d´Orient
-tot just encetar el nou calendari,
el matí després de la nit de Reis
ja era el matí més ansiejat de l´any-.
Però, aquell any va voler ser distint;
la dissort va vèncer il.lusió i desig.

L´imaginat cavall saltant la roca
va deixar el seu lloc a una palplantada
mula, grisa, de color i d´esperit
-calcada d´una altra que, uns anys enrera,
també havia tingut el meu germà-.
Immòbil, semblava esperar ser empesa
per posar-se caminar, no pas córrer;
tenia les orelles llargues i amples,
li adornava el front un serrell vermell,
les brides de xarol negre i les potes
clavades sobre un tauler amb quatre rodes.
Va ser com si l´il.lusió fos el nus
i la frustració el desllorigador.
Seria premonició d´un futur
amb significació de pocs prodigis.
En poc temps però, la mula va ser
el meu cavall de cartró de per vida.

Després d´anys amb encerts i desencerts
encara em volteja per la memòria,
entre fesomies desfigurades,
l´ombra del desig mai no aconseguit:
el cavall de cartró saltant la roca
com a símbol, clara contradicció,
de l´obstacle infranquejable.



Set. 07 Juny 08