Cavalcaven veus, a pèl
sobre les ones, pels prats
de l´atmosfera terràqüia.
Veus alades com Pegassos
deixant-se anar de les òrbites
penetraven a les llars
amb consentiment d´aquestes.
Jo assegut front l´aparell
sentia l´extranya parla
com entrava en descobert.
I amb el temps, l´hoste, impertèrrit,
s´assentaria en el si
del nostre quotidià.
Contes i faules d´estímul,
cançons que empenyien dies,
munts d´anuncis de fanfara.
Confiança en clares veus
amigues de cada dia;
de malfiança unes altres,
les de la fal.laç notícia
grandiloqüent o de dol.
El teatre o bé el relat
a grans i infants aplegava
al redós de l´aparell,
i cada u, amb sa fantasia,
escolpia personatges
i escenes al seu antull.
Veus que vestien amb ales
de tendresa i sentiments
l´esguard dolç dels querubins.
Perduren encara avui
aquelles i noves vies
per on veus d´ara hi cavalquen
dret a l´ens i solten un
deixant de punts suspensius
sinònim de veus futures.
Set. 07 Juny 08.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada