••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
AFORISMES EN minúscula
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Si el judici final fos, hauria començat només néixer la humanitat. Ella mateixa sentenciaria: absolució o extinció.
El temps situa imaginacions i realitats en un mateix pla.
Com es poden avalar les realitats passades, només amb sensacions i sentiments?
El destí és l´esdevenidor un cop consumat; prefixat en passat, no pas en futur.
La fragmentació de l´infinit provoca l´existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada