2

····························································

Del recull TIRALLONGUES

·····························································

*Aquest poema no conserva l'estructura original per facil.litar la lectura per mitjà de lectors de pantalla.




Tirallongues 8




MARINA



del mar

salat

tot

sol

surt

el sol.

tan

encès

ho fa

que és

capaç

encendre el

mar

sencer.

es fa

falb

i pal.lid

prò llest

puja

amunt

del mar

al cel

i és de

témer

ja que

podria

cremar el

blau

estel

i tot

el cel.

del sol

estant

un raig

gelós

estén

damunt

androgin

mar

atzur

per fora

turquí

per dins.

grua

la mar

per palpar

iris

i no pas

el raig

prò arc

lluna

o cove

a riba

cova

o cap

altra

banda

no

troba.

el sol

crida

el raig

que llisca

murri

sobre

la pell

marina.

la mar

llissa

arrissa

fent

surar el

desencís

a frec

de l´ ona

vespertina.

cabdellat

en madeixa

de foc

adormita

el raig

a coll

del sol

que adés

rodó

i roig

fuig

del cel

tot

sol.

suau

es deixa

anar

rera el

perfil

serrat

del confí

arrauleix

i omple

de si

mateix

el buit

bressol

que fa

dormir

claror i

besllum

mentre

la jove

nit

obre els

ulls

a mil

estels




Maig 2004.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada