LES MERAVETLLES DE L’ALÍCIA I AMICS EN EL MEU PAÍS
···········································································································································································································································································
Portada, edició 1898. Wikipèdia.
I
Cap can
no s’ha atrevit mai
a bordar
contra la seva pròpia llar.
El meu país
és tan diferent
que hi ha cans
que borden
contra la seva pròpia llar.
II
Era un bosc prenyat
d’escultures esparses en moviment
agermanades per brotades de mil sentiments.
I l’estultícia en deia:
un desert envoltat de silencis
seguint el rumb senyalat
per una brúxola dirigida.
III
Vesteixen el lince
amb l’abillament de plomes
de l’àguila reial.
Empren volada amunt,
i, des de l’atzur llunyà
acompleix la missió encomanada:
aclucar els ulls i guaitar avall.
I guaitant tot el que no veu
al dessota, pensa:
jo que sóc un linx,
que se m’atribueix una gran agudesa visual,
fruit d’una llegenda popular,
com puc suplantar
les qualitats naturals
de l’ull de l’àguila reial?
Diré que n’hi ha…
cinquanta sis mil?
IV
Una proposta al galliner
va reunir totes les aus.
Havien d’aportar una idea
que disparés la inquietut,
que alcés la protesta, el refús
en contra de les aus autóctones.
La veritat no els donaria,
prò, cap raó per a la idea.
Silenci. I clamà una veu:
-I la moral?
Silenci. I digué la taula:
-Per a la moral… un morral
ben ple d’idees contundents!
Amb un gra de sorra per cap
aixecarem una muntanya!
Mil idees, verges o cópies,
recopilà la jerarquia.
Les van ordenar per matèries
i, tot seguit en feren llibres.
Havien alçat la muntanya.
Una excel.lent eina creada
per combatre la veritat:
el DICCIONARI DE
V
Essent seguidors i hereus
d’uns tirans,
avui, empreen els mots
que definèixen
la idiosincràsia d’aquells
per insultar els altres.
VI
Bevent dels arguments
de la mentida,
com pot voler optar
a ocupar el tron de la dignitat?
VII
El revers del mirall
la vesteix de madrastra,
i ella, tota sola,
va fent augmentar la lleva
de contra-correligionaris
del seu llibret de camanduleries.
VIII
Del capitost obsés
les seves aus correligionàries
n’han heretat una obsessió:
amagar l’ou
sota el mocador prestidigitador.
IX
A la meva dissortada llengua
l’assetja un cavall com el troià.
No és un ventre prenyat de gent armada,
ans, de veus que bevent de la pròpia dissortada
s’emparen amb l’escut de la fal.làcia
i branden la mentida per tallant,
tot fent jocs de mans i paraules per anihilar una parla, la seva!
Botxí nat dins l’ancestral casa, la seva!
Per autodecapitar l’heretada identitat, la seva!
Lacais d’uns amos forans, forjadors de la destral
de tall fi, però, sortosament matussera.
Mes, els serà difícil consumar l’occiment,
car, els segles han enfortit el coll i les arrels
d’aquesta perseverant llengua
que nodreix i fa créixer una ment i un pensar.
X
Anhels de voler ser,
en una atmosfera llibertària,
contraposats
a la negació imperativa
d’una impossició forana.
Juliol-agost, 2010.
Il.lustració de John Tenniel. Wikipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada