CONXORXA



No acerto l´any puntual,
potser a finals dels quaranta.
Amb el germà cavil.làrem
lliure i lícita conxorxa:
quan complíssim els quinze anys
obtindríem, de ple dret,
la llicència d´adult;
menaríem nostres vides,
seria la panacea.
Innocent credulitat!
Quinze, vint, trenta, seixanta...
Apressar els anys, un va anhel,
car, tot sol el temps empeny
-i sens caldre-li pas gaire-
per avançar inexorable
vers inicis i cloendes.
Volíem l´edat adulta
per poder aconseguir allò
que, ni tan sols coneixíem
el mot denominador,
ignorant que preteníem
un dels somnis ancestrals
de tot pensament humà,
cobejat,
idealitzat,
sacrilitzat,
inabastable!
La utopia d´utopies,
la llibertat!
Però, la llibertat té
l´ascendent anacoreta,
antagònica profunda
amb qualsevol convivència,
i, l´ascendent dels humans
és clarament sociable,
limitant, així, la pràctica
de la plena llibertat
a petites llibertats
quotidianes que, no
materialitzen pas
el quimèric ideal.

Llibertat: un horitzó
que no escurçarà, jamai,
l´espai que hi pot haver entre ell
i el qui pretén assolir-lo.



Set. 07 Juny 08.