CONFIGURACIÓ
1 Les meravetlles de l’Alícia i amics en el meu país
2 Tirallongues
3 Tankes de la natura
4 Aforismes en minúscula
1
·········································································································
LES MERAVETLLES DE L’ALÍCIA I AMICS EN EL MEU PAÍS
Il.lustració de John Tenniel. Wikipèdia.
LES MERAVETLLES DE L’ALÍCIA I AMICS EN EL MEU PAÍS
···········································································································································································································································································
Portada, edició 1898. Wikipèdia.
I
Cap can
no s’ha atrevit mai
a bordar
contra la seva pròpia llar.
El meu país
és tan diferent
que hi ha cans
que borden
contra la seva pròpia llar.
II
Era un bosc prenyat
d’escultures esparses en moviment
agermanades per brotades de mil sentiments.
I l’estultícia en deia:
un desert envoltat de silencis
seguint el rumb senyalat
per una brúxola dirigida.
III
Vesteixen el lince
amb l’abillament de plomes
de l’àguila reial.
Empren volada amunt,
i, des de l’atzur llunyà
acompleix la missió encomanada:
aclucar els ulls i guaitar avall.
I guaitant tot el que no veu
al dessota, pensa:
jo que sóc un linx,
que se m’atribueix una gran agudesa visual,
fruit d’una llegenda popular,
com puc suplantar
les qualitats naturals
de l’ull de l’àguila reial?
Diré que n’hi ha…
cinquanta sis mil?
IV
Una proposta al galliner
va reunir totes les aus.
Havien d’aportar una idea
que disparés la inquietut,
que alcés la protesta, el refús
en contra de les aus autóctones.
La veritat no els donaria,
prò, cap raó per a la idea.
Silenci. I clamà una veu:
-I la moral?
Silenci. I digué la taula:
-Per a la moral… un morral
ben ple d’idees contundents!
Amb un gra de sorra per cap
aixecarem una muntanya!
Mil idees, verges o cópies,
recopilà la jerarquia.
Les van ordenar per matèries
i, tot seguit en feren llibres.
Havien alçat la muntanya.
Una excel.lent eina creada
per combatre la veritat:
el DICCIONARI DE
V
Essent seguidors i hereus
d’uns tirans,
avui, empreen els mots
que definèixen
la idiosincràsia d’aquells
per insultar els altres.
VI
Bevent dels arguments
de la mentida,
com pot voler optar
a ocupar el tron de la dignitat?
VII
El revers del mirall
la vesteix de madrastra,
i ella, tota sola,
va fent augmentar la lleva
de contra-correligionaris
del seu llibret de camanduleries.
VIII
Del capitost obsés
les seves aus correligionàries
n’han heretat una obsessió:
amagar l’ou
sota el mocador prestidigitador.
IX
A la meva dissortada llengua
l’assetja un cavall com el troià.
No és un ventre prenyat de gent armada,
ans, de veus que bevent de la pròpia dissortada
s’emparen amb l’escut de la fal.làcia
i branden la mentida per tallant,
tot fent jocs de mans i paraules per anihilar una parla, la seva!
Botxí nat dins l’ancestral casa, la seva!
Per autodecapitar l’heretada identitat, la seva!
Lacais d’uns amos forans, forjadors de la destral
de tall fi, però, sortosament matussera.
Mes, els serà difícil consumar l’occiment,
car, els segles han enfortit el coll i les arrels
d’aquesta perseverant llengua
que nodreix i fa créixer una ment i un pensar.
X
Anhels de voler ser,
en una atmosfera llibertària,
contraposats
a la negació imperativa
d’una impossició forana.
Juliol-agost, 2010.
Il.lustració de John Tenniel. Wikipèdia.
2
····························································
Del recull TIRALLONGUES
·····························································
Tirallongues 8
MARINA
del mar
salat
tot
sol
surt
el sol.
tan
encès
ho fa
que és
capaç
d´ encendre el
mar
sencer.
es fa
falb
i pal.lid
prò llest
puja
amunt
del mar
al cel
i és de
témer
ja que
podria
cremar el
blau
l´ estel
i tot
el cel.
del sol
estant
un raig
gelós
s´ estén
damunt
l´ androgin
mar
atzur
per fora
turquí
per dins.
grua
la mar
per palpar
l´ iris
i no pas
el raig
prò arc
lluna
o cove
a riba
cova
o cap
altra
banda
no
troba.
el sol
crida
el raig
que llisca
murri
sobre
la pell
marina.
la mar
llissa
s´ arrissa
fent
surar el
desencís
a frec
de l´ ona
vespertina.
cabdellat
en madeixa
de foc
s´ adormita
el raig
del sol
que adés
rodó
i roig
fuig
del cel
tot
sol.
suau
es deixa
anar
rera el
perfil
serrat
del confí
s´ arrauleix
i omple
de si
mateix
el buit
bressol
que fa
dormir
claror i
besllum
mentre
la jove
nit
obre els
ulls
a mil
estels
Maig 2004.
3
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
TANKES DE NATURA
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
I
Quan el vent xiula
el pla del llac s´arrissa
i el peix busseja
tot cercant la serena
intimitat de l´ésser.
II
El riu avança:
cristall d´ànima pura.
Topa amb la indústria:
la brossa l´humilia,
mes, puresa altra volta!
III
Té dues cares
el llac. Or i maragda
llueix de dia
i en nit de lluna plena
duu al pit presa una perla.
Febrer 1999.
TANKES DE NATURA
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
I
Quan el vent xiula
el pla del llac s´arrissa
i el peix busseja
tot cercant la serena
intimitat de l´ésser.
II
El riu avança:
cristall d´ànima pura.
Topa amb la indústria:
la brossa l´humilia,
mes, puresa altra volta!
III
Té dues cares
el llac. Or i maragda
llueix de dia
i en nit de lluna plena
duu al pit presa una perla.
Febrer 1999.
4
·····················································
AFORISMES en minúscula
·····················································
El misticisme és el sexe de l´esperit.
Quan haguem deixat els fonaments dogmàtics culturals, i creguem en la nostra persona com a individualitat civil i en la dels altres com a conjunt, aleshores, haurem començat a preparar-nos per a ser ciutadams de la pau.
La hipocresia quotidiana, com a condició humana socialitzada, es pot considerar democràtica?
No vulguis fer canviar els altres perquè tampoc els altres et faran canviar a tu.
Som el revers de l´univers. Al dedins de cada u hi roman un altre univers.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)