1

·······························································

POEMES DEL VIURE, DELS RECORDS I DE LA IMAGINACIÓ…

*Un recull començat. ·······························································

.






Prat de Llobregat, juliol 1946.



PLATJA


La primera platja del meu record,
entre grisa i oblidada:
un despertar i llevar-se massa d´hora,
a trenc d´alba gairebé.

Mentre elles feinejaven a la cuina,
en el menjador, estris i aliments
i ampolles plenes d´aigua de l´aixeta
que ells posaven en capses de cartró
deixant-les ben nuades amb cordill.
Ells mateixos farien d´esporàdics
traginers del recapte i d´esplaiants
per gaudir d´un esbarjo a platja oberta,
efímer com el so d´un esclat d´ona
-avui bruit en dos records vius encara-.

Arribant, mig de dia mig de nit,
filagarses de teranyina espesa;
retalls sobre el bellugós arrissat
d´una mar enfosquida de misteris.

La tossuderia d´infant i el somni
de la galleda de fusta: servar
dintre seu la pala i un polissó,
feren que també descobris la platja
el cotxet de corda de color crema
-a casa, reptant pel terra el seguia
quan ell corria, i entrava i sortia,
per davall els mobles i les cadires;
batecs d´estima entre infant i joguina-.
Aquell dia, li furtà el tornar a casa
un sotsobre eixut, sense ones ni mars
el va deixar colgat sota una sorra
que no hauria hagut de conèixer mai
-avui zona segellada amb ciment-.

El remull iniciàtic va ser
en aquella grisa platja del Prat
oberta a les mirades i els oblits.
Uns braços quasi de forja d´acer
tenallant el meu cos d´infant distret,
entre aigües i escuma el van submergir
a flor de pell de l´arena,
a von rompren les onades.
El xarboteig i l´espant de minyó,
per primer cop, em van fer sentir el gust
de la salabror de l´aigüa marina
-germana física de l´amargor
de les batzegades de l´existència-.
Estossecs i plor singlotat cloueren
la sorneguera broma dels adults,
després, acollit per un barnús gran
retornaria la tranquil.litat.

Del Prat al Paral.lel de Barceloma
la tornada fou a peu,
mes, era massa ruta per uns peus
massa petits que, muts o remogant,
clamaven per ser duts a collibè.
Entrant al Paral.lel, el sol encara
banyava les botarudes llambordes
fent-les-hi rutilar els bonys cantelluts;
era la imatge d´un mar empedrat.

Jaure, van pactar cansanci i repòs.
El balcó restà obert de bat a bat
i als costats les persianes blegades.
L´aire corria en plena llibertat
i inflava la lleu cortina. Vinclant-la
l´impulsava, dòcil, menjador endins
com nau velera embocant la drassana.
Prompte desertaria el meu repòs,
tramoies de la imaginació
m´entramparen, de ple, en la fantasia.
Però, la complicitat del germà
s´havia ajocat en el plaent son
reconciliador amb el pensament
d´haver caminat el retorn tot sol.
La fantasia convertida en gest,
tot i en solitari, fou l´escamot
que va batre el repòs i l´assossec
de tots els grans amb el mateix brogit
de les onades quan rompren
a flor de pell de l´arena.


Setembre 07 Juny 08.