0

0 CONFIGURACIÓ
 1 Nadala 2016
2  5 Haikús de 50 haikús d'hivern

1

··························································
NADALA 2016
··························································

De quan l’amor i el desig coincideixen,
sovint fa esclatar una espurna,
i amb l’espurna emergeix una esperança.
Una esperança aliena, però, fixa en l’espurna i el seu futur. 

L’esperança resta còmplice de l’amor
i l’espurna, inconscientment,
entre ones de sons inaudibles per a ella,
levita pel mar de l’èter.

En la post abstracció, preludi del concretisme,
l’esperança que l’amor nodreix espera que l’espurna
assoleixi allò que, de la antecessora espurna,
una altra esperança no va poder testimoniar.

Abocada a la incipient percepció dels sentits,
l’espurna, entre boires, copsa la claror i la foscor,
intueix el moviment de formes i colors
i percep, tènuement, el suau tacte amorós.

Una intensa llum la desperta  en un nou estadi,
ara veu retallades i concretes aquelles emboirades ombres,
així com uns colors destriats i nítids,
sentint-se emparada, a més, pel tacte del ple amor.
Tot plegat li bada la porta de les sensacions.

L’espurna acaba d’entrar en el concretisme.
A distància, l’esperança segueix el seu desenvolupament,
observant també el dels valors i l’esperit,
tot desitjant-li que pugui valer-se de la voluntat i la intuïció
per saber discernir entre l’essència i la futilesa.

L’espurna ha entrat de ple en la fase vital.
El seu si, hipotèticament privat, és un cosmos,
com d’altres milions, immers en el COSMOS.
És l’hàbitat de sensacions, experiències i sentiments íntims.

Un hàbitat però, a l’espai obert tot deixant el pas franc als aliens
que entren i surten, es confronten, s’allunyen o convergeixen
amb els residents, originant-los-hi, a voltes, contradiccions o canvis.
Els efectes, però, també els hi donen clarícies
que els pot influir en la seva evolució empresa.

I comença l’evolució personal de l’espurna.
Quasi al mateix temps sent dins seu el brot d’una esperança,
aquesta però,  íntimament lligada al seu si. Una esperança
que el farà treballar amb molta voluntat i persistència
per assolir la fita proposada i rellançar l’esperança més enllà.


Entre els milions d’espurnes arribades a la fase vital
hi ha hagut singularitats que han vist compartida
la seva íntima esperança amb milers d’espurnes.
Originàriament hi va haver una munió d’espurnes
que van anar a cercar i acompanyar una Esperança feta Estel
tot i assenyalant un diàfan horitzó llunyà, però, alhora, a tocar.

I munions d’espurnes han seguit i segueixen, encara avui,
un estel nou, inspirat en aquell mític Estel, representant la esperança
i la voluntat de superar l’herència social, atàvica i miserable,
acollida, per molts, con un llegat natural i civilitzat,
mostrant haver oblidat aquell llunyà i suau tacte amorós.



Miquel - F. Garcia Sallarès                                             Il·lustració:  
Barcelona, desembre 2016                            Nit estelada  (Fragment).                                                      
http://mfgarciasallares.blogspot.com                             Vincent Van Gogh (1889).                                                                   
                     

2

··························································
5 HAIKÚS (de 50 haikús d'hivern)
 ··························································

Llunyà el tren xiula,

embolcallat de boires

mena esperances.

Es mou la rua,

bellesa amb la careta

del que hom vol ésser.

Té una visió l’hivern:

deesa de flor i color,

donzella que ell la vol

companya de retorn,

prò, sense remissió,

tot soliu es fondrà.

L’hivern s’estrena

donant-li joc a l’astre

per poder batre’l

Hivern 2010 / 2011