1
····························································
DE LA HISTÒRIA RECENT
····························································
MANDAT
Ens heu
omès i ens sentim ferits!
Com si haguesiu deixat al dic sec de l’oblit
els vostres –nostres- encarcerats i exiliats.
Els que heu passat els esculls en la cursa
electoral,
gormands del recapte,
caçadors d’una maleïda recompensa.
Ens heu deixat de banda
per unes seductores engrunes de poder.
Enlluernats per la “cadireta”
veu restar sords al clam d’unitat,
una unitat que us havíem confiat, exigit!
I només veu sentir les verinades trompetes del
Poder
que us llençarien a mercè dels enemics del
nostre poble.
Ulisses, per oir el cant de les Sirenes va ser
més llest!
Heu mercantilitzat la vostra dignitat,
L’ambició ha pogut amb l’idealisme.
Sembla com si el 155 hagués estat re! Coses de
la vida.
¿Vàreu perdre prematurament la memòria,
o bé, tots plegats volíeu practicar la“vella
política”?
Aquella criticada política del “peix al cove”,
“mendicants parant la mà”, com en deia
l’arrogància fatxenda dels qui ostentaven el
poder.
Vosaltres no ho recordeu, puix que, avui els
doneu “peixet”;
mes, qui perd o es ven la dignitat perd
l’autoritat.
Esteu
fent el joc de la papallona,
però
aneu en compte,
perquè
el poble és fidel i solidari,
però,
tot el contrari del que pensen els detractors,
no
en té re de mesell.
Us veu sentir arropats amb la força que us
empenyia,
però, aquella força ara se sent ferida
perquè,
esteu perdent l’horitzó que ella us va assenyalar.
Tingueu
cura en el vostre maniobrar futur,
us
pot fer perdre, definitivament, la confiança
que
un poble va dipositar en vosaltres.
No
parleu tant del Mandat, compliu el mandat d’unitat!!!
Temps
hi haurà, per un estel amb cor jove, ferm i idealista.
Juliol de 2019.
BORRELL
Temps enllà, els seus “amics” del partit
li van barrar el pas a la presidència
per pecador: era català.
Ara, per les seves dots, l’han honrat
nombrant-lo ministre d’exteriors
perquè “neutralitzi” el bon acolliment
que els exiliats catalans han tingut a
Europa.
És el contorsionista de les veritats.
Té una capacitat il·limitada
per convertir la veritat en una realitat
completament deformada i
desnaturalitzada.
Corre amunt i avall per l’exterior
volent eclipsar les veus de l’exili.
No se n’adona: mostra la imatge
d’un estat feble, reaccionari i decadent.
Octubre de 2018.
BOADELLA
Temps de dictadura.
Amb un grup de joglars
practica el digne ofici de pallasso.
La censura feixista actua.
L’obra és clausurada i prohibida.
Els actors són acusats d’enaltir el
terrorisme.
Ell va saltar la frontera
deixant els seus companys a “l’estacada”
i algun d’ells a la “garjola”.
Ara, els que salten la frontera els diu
covards,
com altres mesells,
que no entenen re, o bé, no volen
entendre re.
Ell, rere la frontera es mirava el melic.
Ells, rere la frontera construeixen
bona part de l’avenir desitjat per un
poble.
Va començar amb el digne ofici de
pallasso,
ara, fa “pallassades”!
Octubre de 2018.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)