0

0 Configuració.
1 Penjat, causes i efecte i despenjat.
2 El gra de sorra gris.
Cap comentari:

1



····························································

Penjat, causes i efecte i despenjat

····························································

























Georges Rouault . Homo homini lupus, 1945.




PENJAT, CAUSES I EFECTE I DESPENJAT
 



1
Lentament oscil·la el cos, dreta esquerra, poc a poc.
Gira el pèndul sense ritme amb les causes i l’efecte.
Tiba la corda i reté el que la gravetat cobeja:
un cos feixuc d’il·lusions malmeses i un mar d’angoixes,
bagatge per a un exili devers l’estrany enigma.
Llengua llarga de ganyota lívida on s’hi deturen
les mosques que voletegen i exploren tot el cos.
Un cos custodi d’un cor que ja s’havia apagat,
o potser l’havien fos la indiferència i l’escarn.
Per entre filagarsoses mànigues laxes mans
com si haguessin deixat anar el llast, pòsit del turment.
Un peu calçat, el bessó nu. Una sabata pel terra,
massa poc, prò, per a l’ àvida gravetat del sòl.
Lentament oscil·la el cos, dreta esquerra, poc a poc.





  2
Mots eixuts
de la mare i
mastegots
del padrastre
a l’escola
notes minses
males cares
i bravates
un ofici amb
l’efe pe.
del casori
ella fou
cuixa fàcil
pels rapaços.
la feblesa:
beure a doll
-fou primer
ella o el vi?
no se sap-.
a la feina
la calumnia
i més tard
el comiat.
esmolant-li
les butxaques
els dos fills
fans de l´èxtasi i
del que vingui.
la salut
pell de bóta
per les venes
sang de grau
sutge als bronquis
i un mal fetge
a esclatar.
resultat:
soga al coll.





  3
Sento un estímul que, prement-me, em treu d’aquest profund pou; de la vida em mostra els goigs: cel obert al meu infern.
Ara mateix m’allibero d’aquest nus que m’aferra, ja mai més no em penjaré d’una corda tan severa!
No vull ser un penjoll grotesc ni tampoc la capçalera d’un reality show...
Trenco soga, mètriques i ritme!
És la vida que em reclama!!!
La vida es mostra tal com és, plena, prenyada d’accessibles fruits. Des de l’insecte al més poderós, cap d’ells no la qüestiona pas, se la fan seva i prou! Gaudeixen de tot allò que els ofereix. I ara que se’m postra a mi, també me la faig meva. La lucidesa m’obre els ulls a la realitat; no és l’enganyós verí, el que jo he tastat, qui fa el camí planer, ben al contrari, emmordassant la vida l’emmudeix fins a ofegar-la.
La vida és viure!
Viure el paisatge, l’atmosfera, l’amistat, l’amor... Viure aquest solstici que eixample l’ull del pou amb aquesta llum que gira vertiginosa i rutilant.



Novembre 2001.
Cap comentari:

2



····························································
EL GRA DE SORRA GRIS
····························································



GRIS




Viure quotidià: GRISOR.
Desigs de colors: GRISOR.
Sempre i a tothora: GRISOR.

Pensat i mesurat: GRISOR.

GRISOR: Antídot contra l’esperança,
aquesta podria conduir el col·lectiu humà
devers l’esperit solidari
i agermanar la humanitat sencera.

Inapel·lable! GRISOR!!!



Maig 1994.





FURT




Passen els dies,
van passant.
I una mà urpada
sostreu del rellotge,
un a un,
els grans de sorra.



Juny 1999.





AGONIA




Aferrat a l’imperceptible
llambrega el seu passat.
Rep la batzegada de l’espai forà i,
...(Punts suspensius)
Flaix vital. Parèntesi.
Forceja amb l’espai intern extern.
L’univers trontolla!
Desfermat s’integra al perpetu.
Ara sí!
.(Punt i apart)



Març 1994.


Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)