0

0 Configuració
1 Poemes del viure del record i de la imaginació
2 Clics i tics del mundanal 

1

········································································································

POEMES DEL VIURE DELS RECORDS I DE LA IMAGINACIÓ

········································································································

 

                                                 Octubre 1946.

FORMIGUES 

Enjogassat mentre berenava

se´m va disparar l´esguard d´ infant

sobre el pedrís que limitava

una escalinata amb replans

del parc de Montjuic.

Guaitava la part inclinada,

la que lliga un replà amb l´altre

tot seguint la renglera d´esglaons.

Al seu damunt, en totes direccions,

hi traginaven incansables corrues de formigues.

Aviat la criaturada aflorà pel magí,

i pujant al pedrís, a la gatzoneta,

rossolaria pel pendent, un cop rera l´altre,

afetgegant les afanyades formigues.

Quan la quietud emmudí la pedra

cossos mutilats i mort sencera

restaven estesos pel damunt.

Passat el temps, la meva ment

no ha desertat d´aquell impacte

i, sovint es pregunta si per a les formigues,

aquell malastre fou resultat

de l´atzar o bé del destí.

En la naturalesa on ens propaguem

hauriem de tenir la mateixa consideració

per a tota la diversitat vital.

Potser per immaduresa la humanitat

ha de reafirmar-se creient ser menada

per un regidorat superior

que proveeix a cada ésser humà d´un destí,

nentre, a la vida entesa com a vida sense esperit

li atorga el causal atzar.

Febrer 2002.

2

 ···························································································

CLICS I TICS DEL MUNDANAL

····························································································

La pupil·la, enteranyinada,

captarà en el veraç espill

l`impertinent pèl blanc en el bigoti,

i girant-nos d´espatlles

pronunciarem el fal·laç: tant se val!

Desembre 1993.

 GLOP

 Un glop d´aigua

Gelada

No!

Fresca

Una frescor que no

reventa el ventre

sinó

conhorta el cor

mes

en un tres i no res

lenta es calenta

l´ànim ancora

i

recalenta el ventre

Març 2004.

 MANIA

 Portes obertes,

cap cambra resta closa.

i jo em pregunto:

per què en posen, de portes,

si no en fem servei d´elles?

Juny 1999.

 

COMIAT

Bon vent i barca nova!

Però, no pas sense respecte,

que la mort no consenteix

permissió per a comiadaments.

Setembre 1998.