1

····························································
NADALA 2014
····························································





























El so de la famfara s’expandeix com la llu
i, el sol, el vent, la pluja i la neu, receptius,
volen ésser testimonis d’excepció
de l’esdeveniment anunciat,
així doncs, es distribueixen per les alçàries
des d’on observar l’activitat humana
per l’àmbit geogràfic.

Al dessota,
solitària, la retornada nostàlgia
llambrega pels envans de la memòria
tot cercant instantànies, fixades d’antany,
d’una incipient realitat
prematurament estruncada;
però, a la cambra dels records
quasi ja no hi resten senyals,
doncs, temps i senilitat han deixat eixuta
la memòria d’aquella realitat.

La gernació però, homes i dones sols,
en parelles,
agrupats,
o bé formant corrues,
mes, tots amb la convicció d’estar vivint
l’albada d’una nova era:
Una era en forma d’utopia
que el present esperançat la sent
a frec de convertir-la en realitat.



Miquel-F. Garcia Sallarès
Barcelona, desembre 2014