····························································
DE LA PANDÈMIA
····························································
CASTANYOLES,
SABRES I PANDERETES
La
magnitud dramàtica que es viu
l’han
convertit en una opereta.
Una
opereta amb pareda militar inclosa,
amb
parte de guerra diari.
No
és una guerra, és una cursa contra rellotge
de
la ciència i els professionals de la salut:
els
autèntics herois.
No
és una qüestió bèl·lica,
no
hi haurà vencedors ni vençuts,
en
tot cas, els únics vençuts
seran
els que han mort i els que moriran,
víctimes
de la pandèmia.
És
la idiosincràsia
dels
qui encara viuen pensant
en
la pica en Flandes.
És
lamentable,
hi
ha els qui ho viuen com una befa,
i
uns altres amb vergonya aliena.
CONFINAMENT
L’inconscient
brama
per
la seva “llibertat” personal.
Menysprea
el dret dels altres
a
mantenir-se sans i estalvis.
QUEIXES
Ens hem queixat,
ens queixem.
La pandèmia ens clou el món,
el nostre món, tan “bonic” com era.
La nostra angoixa necessita ajut
el nostre estat anímic no pot més,
necessitem ancorar l’ànima
amb l’ajut d’un coneixedor del laberint
humà.
I els infants, ai els infants i
adolescents!
Ells també necessiten ser ajudats.
Nosaltres ens acomodàrem en les falses
seguretats
i, els hem traspassat el confort amb
sobrecreix.
Els vam aïllar dins una bombolla de vidre
que els donés seguretat, però, la
bombolla
no els ha dotat de capacitat de resposta
a les vicissituds de la vida.
I ara, hem de trencar la bombolla,
fer-los lliures
perquè es forneixin de capacitat per
afrontar dificultats.
Però, la por ens immobilitza,
la por que un ”trauma” irrompi dins
d’ells com cavall bizantí.
Patim la por dels infants,
perquè, nosaltres continuem essent
infants,
encara no hem fet la majoria d’edat.
La comoditat i la seguretat
han suplantat les nostres defenses.
Davant de l’esclat d’un cataclisme
provocat per l’ira d’una naturalesa
indignada,
quants en sobreviuríem?
De ple en l’era de la tecnologia sabem
teclejar,
però, no sabem plantar un brot
d’agraïment.
Sentim les conseqüències de la pandèmia
com talls de vidre a l’ànima,
mes, encara ens resta l’ànima viva.
Patim el confinament, però, no ens falta
el pa
ni el cel ens escup bombes.
En els camps de refugiats del sud de
Grècia
és impossible que hi resti vida.
Ens enganyen? Ja tot és mort?
O bé, hi deambula vida com espectre per
la penombra.
Fugitius del foc i de la misèria
milers d’éssers humans, els que han
sobreviscut la mar
resten confinats en espais impossibles
rere barrots de ferro invisibles.
Nosaltres fem cues de dos, tres, o potser
deu
per comprar el nostre pa de cada dia,
ells, fan cues de centenars pel servei
d’una latrina.
A l’iniciar la fugida vers la recerca de
la vida
duien l’esperança al cor,
i al trepitjar terra ferma van sentir, en
el seu pregon,
les exèquies per aquella esperança.
En la provisionalitat perpètua
hi ha nascut una generació, avui infants,
sense bombolla, sense confort, sense
escolaritzar.
Uns infants que se’ls hauria d’atorgar
la més digna de les nacionalitats:
la nacionalitat de Ventre de Mare,
perquè són el fruit del fracàs de la
nostra humanitat.
I nosaltres seguim queixant-nos.
HOMENATGE
Enfrontant-se
a la pandèmia
i
a l’ordre governamental de confinament
per
frenar la infecció del virus pandèmic,
la
prepotència organitzà una celebració.
En
una sumptuosa sala,
se
celebrà l’aniversari
d’una
de les veus més “progressista” del moment,
una
de les de sempre.
Al
sopar fou convidada
una
munió de comensals
afins
a l’ordre establert,
els
de sempre,
També,
com és natural,
hi
assistiren les forces fàctiques,
les
de sempre.
Un
esdeveniment només per “progressistes”,
els
de sempre.
Aprofitant
l’avinentesa, l’amfitrió
i
director del diari, va retre homenatge
als
“herois” de la pandèmia,
les
forces armades,
les
de sempre.
Paradoxalment,
també hi van assistir
membres
del govern “progressista”,
un
dels dos governs de sempre
més
la torna.
El
ministre de Salut fou el màxim representant
del
govern que havia dictat
l’ordre
estricta de confinament
sota
l’amenaça de castigar els transgressors.
No
va passar re!
Mentre,
la pandèmia seguia i segueix
ampliant
les llistes d’infectats i de morts.
el
confinament enfonsa la petita empresa
i
el món del treball s’empobreix,
allò
de sempre.
MINISTRO DE SANIDAD
(18/12/2020)
El Ministro de sanidad,
comentant l’inici de la vacunació, va
dir:
-… n’hi haurà per a tothom!
-Guaita! Com l’u d’octubre!!!
CIUTADANS
Havien acusat les escoles
d’adoctrinar els infants.
Ara, per la propaganda electoral,
han creat una falca
on han utilitzat unes criatures
tot oferint un monòleg.
Pel broc gros tot hi passa.