0
CONFIGURACIÓ
0 De la història recent
Aquell 3 d'octubre al carrer
1
····························································
DE
LA HISTÒRIA RECENT
····························································
-Això ja és irreversible amic meu.
-Sí,
però, ara és feina dels polítics i…
-A
mi també em fa basarda,
però,
no hi ha alternativa,
haurem
de donar-los confiança.
Han
passat cinc anys.
no
vull dubtar dels encarcerats ni dels exiliats.
Els
uns van donar una classe magistral
de
dignitat i fortalesa d’ideals
davant
d’un Caifàs i un sanedrí del segle vint-i-u.
Uns
“justiciers” que, manipulant les seves pròpies lleis,
van
voler sentenciar amb un càstig exemplar
als
qui s’havien enfrontat al seu arcaisme totalitari
per
assolir la independència com a poble.
Els
exiliats han obert un finestral al món
perquè
se’ns conegui com mai no havia estat.
Ha
sigut un treball encomiable.
Ara
amic, al cap de cinc anys,
se’n
poden treure punts de vista, conclusions...
Ni
polítics, ni poble, ni...
Per
assolir els nostres anhels ens cal
l’emergència
d’un home o bé dona d’estat
que
afronti i superi els esculls naturals
i
no pas n’afegeixi de “domèstics”
per
dirigir el nostre país vers el futur desitjat.
Però,
tot i que d’aquests no en neixen cada dia,
el
nostre poble és pacient i tenaç,
per
tant, esperarem! O potser, ja ha nascut
el
o la dirigent capaç d’aconseguir autèntics canvis.
Si
fos així, l’hauríem de protegir de la fúria
del
Caifàs del segle vint-i-u i els seus sicaris,
ja
que, no si pensarien gens per consumar la seva destrucció.
La
gestió d’un home o dona d’estat
seria
clau per aconseguir que el Déu Diner Tot Poderós,
que
domina la nostra zona geogràfica,
donés
el vist i plau a les nostres aspiracions de poble lliure
malgrat
l’arrogant arcaisme reaccionari d’un estat que ens asfixia,
d’aquells
que encara creuen ésser “por la gracia de Dios”,
els
uns sense cap rubor, els altres amb
posat de progressistes.
Avui,
com des del principi de la història de la humanitat,
els
designis de la “voluntat pragmàtica” dels poders econòmics
segueixen
planant sobre tot, fins i tot sobre la vida.
És
el Déu Diner Tot Poderós que no té amics ni predilectes.
Per
tant, pensin els reaccionaris que, a ulls del poder,
ells
i nosaltres estem en un mateix pla,
no
ens té per amics ni per enemics.
El
Déu Diner Tot Poderós ens té a mercè de les seves urpes
per
fer i desfer tot allò que li beneficia els seus interessos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)