0

CONFIGURACIÓ

0 Configuració

1 L'1 d'Octubre

Caifàs i el Sanedrí

1

····························································

L’1 D’OCTUBRE

····························································

 

 

 

CAIFÀS I EL SANEDRÍ

 

 

Volia fer sentir allò que no era.

Deia que ningú està per sobre de la llei,

perquè, les nostres lleis són la veritat!

I, ai! Del qui les vulgui destruir.

Els nostres antecessors van sentir la veu de Déu

i, ai! D’aquell que vulgui apagar-la,

doncs, ben escrita està per a aquell que la vulgui saber.

I ai! També d’aquell que la ofengui.

Aquests homes han ofès les nostres lleis

volent fer creure als altres allò que no és,

perquè, les nostres lleis sí! Diuen ben clar allò que és.

Les nostres lleis són inapel·lables!

-Així es va veure, quan l’arrogància les remeté a l’exterior-.

 

La supèrbia els va menar preconitzar un múltiple judici

en el qual, la hipocresia, els faria treure de la sala

el signe testimonial de 1986 anys abans

per no deixar empremta ni record del fet històric,

tot convertint-la en una sala d’Inquisició civil.

 

Va ser un testimoni que havia parlat ben clar.

Sense violència i amb amor al proïsme,

s’havia de lluitar contra el poder

per canviar tota llei o costum opressiva

que emmudís la paraula o immobilitzés la llibertat.

Un testimoni que, diuen ells,

ser “seguidors” de la seva paraula i obra.

-Tant de bo! Així fos-.

 

 

Octubre de 2019.

 

 

 

EL TSJ 

 

 

Podien haver fet història.

 

A voltes la vida mostra el moment oportú

coincident amb l’època en què hom

està preparat per fer quelcom gran.

 

Podien haver fet història.

 

Però, ell i el seu equip de juristes

eren uns nostàlgics del pensament totalitari.

I no van aprofitar ni el moment què els oferia la vida

ni la possibilitat de fer història.

Van preferir deixar-se dur per l’ofuscació visceral,

i com d’antuvi oferia l’inici de cada No-Do,

l’àguila imperial feixista va tornar a alçar el vol.

 

Podien haver fet història.

 

Podien haver creat jurisprudència, suprimir arcaismes,

modernitzar i democratitzar les lleis, fins i tot abolir-ne,

posant-se en la línia de qualsevol país civilitzat d’Europa.

Però, amb la fal·làcia de què eren lleis interpretables

van preferir, no tan sols conservar-les sinó manipular-les,

tot volent demostrar què, allò que era no era el que era.

I van jutjar. I van sentenciar. I van demanar extradicions...

Europa però, no és el seu país. Europa no és babaua.

Europa és diplomàtica, a voltes massa! Però no és babaua.

 

Podien haver fet història.

 

Però, hi va haver països europeus que els van repassar bé.

I ells hi van tornar.

I aquells països els van tornar a repassar.

I així, successivament...

Serà què, la seva idiosincràsia desconeix la vergonya?

 

Podien haver fet història.

 

 

 

Juny de 2022.