CONFIGURACIÓ
0 Configuració
1 L'1 d'Octubre
Caifàs i el Sanedrí
Si un dia em deixa la poesia i l'endemà llegiu la meva Fe de Vida, no us la creieu pas, digueu-li que menteix!
····························································
L’1
D’OCTUBRE
····························································
CAIFÀS
I EL SANEDRÍ
Volia
fer sentir allò que no era.
Deia
que ningú està per sobre de la llei,
perquè,
les nostres lleis són la veritat!
I,
ai! Del qui les vulgui destruir.
Els
nostres antecessors van sentir la veu de Déu
i,
ai! D’aquell que vulgui apagar-la,
doncs,
ben escrita està per a aquell que la vulgui saber.
I
ai! També d’aquell que la ofengui.
Aquests
homes han ofès les nostres lleis
volent
fer creure als altres allò que no és,
perquè,
les nostres lleis sí! Diuen ben clar allò que és.
Les
nostres lleis són inapel·lables!
-Així
es va veure, quan l’arrogància les remeté a l’exterior-.
La
supèrbia els va menar preconitzar un múltiple judici
en
el qual, la hipocresia, els faria treure de la sala
el
signe testimonial de 1986 anys abans
per
no deixar empremta ni record del fet històric,
tot
convertint-la en una sala d’Inquisició civil.
Va
ser un testimoni que havia parlat ben clar.
Sense
violència i amb amor al proïsme,
s’havia
de lluitar contra el poder
per
canviar tota llei o costum opressiva
que
emmudís la paraula o immobilitzés la llibertat.
Un
testimoni que, diuen ells,
ser
“seguidors” de la seva paraula i obra.
-Tant
de bo! Així fos-.
Octubre
de 2019.
EL
TSJ
Podien
haver fet història.
A
voltes la vida mostra el moment oportú
coincident
amb l’època en què hom
està
preparat per fer quelcom gran.
Podien
haver fet història.
Però,
ell i el seu equip de juristes
eren
uns nostàlgics del pensament totalitari.
I
no van aprofitar ni el moment què els oferia la vida
ni
la possibilitat de fer història.
Van
preferir deixar-se dur per l’ofuscació visceral,
i
com d’antuvi oferia l’inici de cada No-Do,
l’àguila
imperial feixista va tornar a alçar el vol.
Podien
haver fet història.
Podien
haver creat jurisprudència, suprimir arcaismes,
modernitzar
i democratitzar les lleis, fins i tot abolir-ne,
posant-se
en la línia de qualsevol país civilitzat d’Europa.
Però,
amb la fal·làcia de què eren lleis interpretables
van
preferir, no tan sols conservar-les sinó manipular-les,
tot
volent demostrar què, allò que era no era el que era.
I
van jutjar. I van sentenciar. I van demanar extradicions...
Europa
però, no és el seu país. Europa no és babaua.
Europa
és diplomàtica, a voltes massa! Però no és babaua.
Podien
haver fet història.
Però,
hi va haver països europeus que els van repassar bé.
I
ells hi van tornar.
I
aquells països els van tornar a repassar.
I
així, successivament...
Serà
què, la seva idiosincràsia desconeix la vergonya?
Podien
haver fet història.
Juny de 2022.