0 CONFIGURACIÓ
1 SILENCIS
Silenci
Recerca
Silenci
1
····························································
SILENCIS
····························································
SILENCI
Quan et sentis amarat
de la música
que transporta l’atmosfera,
si aquella calla,
escolta atentament; podràs sentir
el xiuxiueig de la teva intimitat.
Setembre de 1998.
RECERCA
Existeix
el silenci?
El
silenci pur, natural, sense interferències.
Trobar,
copsar el silenci,
són
referents de l’impossible?
Sentir
el silenci, és una contradicció?
Anar
a la recerca del silenci,
aquest
és el repte!
Relaxat
en un espai
afino
la percepció auditiva.
Em
submergeixo en l’imperceptible infinit
que
m’ofereix el medi
i
començo la recerca del silenci.
Tot
l’ésser és percepció,
però,
en la concentració
no
pot salvar els esculls
que
es manifesten en el mateix medi
en
forma de sons i sorolls,
allò
que, en el quotidià,
recull
el subconscient
tot
amagant-li al conscient.
Un
brunzit continu
com
si transités per un virtual fil
dóna
personalitat a una andròmina
que
suplanta el silenci: el frigorífic!
A
l’avorrit brunzit
li
passa per sobre un tic-tac
que
es clona indefinidament,
tot
marcant-li el ritme al temps.
El
rellotge es proclama mestre de cambra
dirigint
un compàs “contra silenci”
puntualment
recolzat
per
unes campanades comptades
que
deixen anar al buit
un
ressò segur i trencador.
La
subtil fresa
que
fa el passar un full de llibre,
com
si no hi fos, denuncia
una
activitat quasi perduda: la lectura!
Després
de la pàgina passada,
tot
havent emmudit el frigorífic,
de
fora endins de la finestra
penetra
un piular d’ocell curt i espaiat,
el
segueix un cor de piulades de niu.
És
la veu de la natura que també sembla
voler
desnaturalitzar el silenci pur.
L’arrossegament
d’una cadira
és
pràcticament atropellat
per
la complexitat sonora d’un motor de camió,
en
forma d’allegro vivace,
afegint-se
a la simfonia del “silenci negat”.
Una
mà profana engega el televisor
fent
irrompre veus entrellaçades
tot
trencant “l’harmonia” dels sons esparsos
que
malden per desmentir el silenci pur.
Havent–se
desbocat l’enrenou,
tot
fent conxorxa per negar el silenci,
recolzat
a més pel rebombori televisiu,
em
sento obligat a abandonar
sense
haver obtingut cap clarícia
en
la recerca del silenci pur i natural.
Un
silenci incapacitat per defensar la seva existència
al
no poder-la proclamar sonorament.
Piera,
setembre de 2018.
SILENCI
Volia fer servir la veu
per fer palès el silenci.
Març de 2021.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)