CONFIGURACIÓ
0 Configuració
1 De la història recent
Sacrifici
Si un dia em deixa la poesia i l'endemà llegiu la meva Fe de Vida, no us la creieu pas, digueu-li que menteix!
························································
DE LA HISTÒRIA RECENT
·························································
L’oncle Quim amb Sourire (Pantin, 1969.)
SACRIFICI
A
França, el meu oncle Quim
convivia
amb Sourire,
un
gos educat i obedient.
Quan
ja era adult gran,
un
dia estant tot sol a casa,
quan
el meu oncle va tornar
Sourire havia fet una
trencadissa,
estupefacte,
l’oncle quedà perplex.
Més
endavant es van anar produint
episodis
similars.
Una
vegada el gos,
fins
i tot, li va plantar cara.
La
situació semblava agreujar-se,
i
l’oncle el va dur al veterinari.
Un
cop examinat i fer-li unes proves tècniques
li
van donar el diagnòstic:
Sourire havia desenvolupat una
malaltia mental,
incurable
i degenerativa.
El
més aconsellable era sacrificar el gos.
Podria
arribar el dia que la bèstia,
fins
i tot, occís l’ésser humà que tingues cura d’ell.
Commogut
i cap cot, el meu oncle assentí amb el cap.
Va
deixar Sourire en mans del veterinari
I,
sense mirar enrere, va marxar carrer enllà.
“Vint-i-quatre
de febrer de dos mil vint-i-tres.”
Aniversari de la guerra d'Ucraïna