0 Configuració
1 De la vida
Podria ser
Va passar
Vida?
Descregut
1
····························································
DE LA VIDA
······························································
PODRIA
SER...
Podria
ser
Que la preexistència esbossés camins.
Uns camins aportant senderes i corriols.
I tota sendera o corriol
arribant a un punt, mostrés
una atracció perdent-se
fins a desembocar al llindar de la vida.
En el llindar, un fil mostraria l’inici d’una vida,
però, seria un fil sense retorn al punt de partida,
no pas com havia fet Tesseu en el laberint
tot retornant envers Ariadna.
L’infinit, en format de fotogrames en blanc,
deixaria que l’atzar els anés omplint d’un contingut
que, durant la vida, els humans anomenarien vivències.
Un
somni on l’atzar escartejaria
el barreig de fotogrames
com una baralla de naips
abans de començar la partida,
també, sense solució de continuïtat.
El temps, concebut entre l’atzar
i el caos,
és el fenomen imperceptible que clou el somni vital.
Una
cloenda que solta uns deixants
que afegits a la infinitud donaran pas a altres vides.
Octubre de 2018.
VA PASSAR
Va passar!
Sense adonar-me la vaig veure passar.
I ara, la veig de lluny,
la vida!!!
Novembre de 2019.
VIDA?
No
som vida, volem ser vida!
El
casual despreniment
d’una
espurna de vida del seu nucli en l’infinit
fa
que s’acobli a una alliberada cèl·lula.
I
la cèl·lula li obra la porta del món físic
oferint-se-li
com a vehicle transportador.
Quan
el temps ha consumit la matèria transportadora,
l’espurna
de vida retorna al seu origen.
Hom
no és un biòleg ni un físic,
és
tan sols un ésser humà
que
observa, pensa, rumia, o potser somnia.
A
voltes es fa preguntes i troba respostes,
o
més bé, li sembla haver trobat respostes,
i,
altra cop torna a pensar...
i
altre cop torna a dubtar...
i
altre cop cerca respostes...
Desembre
de 2021.
DESCREGUT
Dec ésser
un descregut,
doncs,
no em crec la vida.
Abril de 2022.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)