CONFIGURACIÓ
0 Configuració
1 Somni de pinyó
2 Progressistes
1
·································································
DE VIDA DOLÇA
·································································
SOMNI DE PINYÓ
Pres al dedins de la pinya
el pinyó delirava
amb somnis de llibertat.
Somniava que un dia
compartia protagonisme
plantat sobre una dolça i
saborosa menja.
Fou un terratrèmol,
entre foc, guspires i
espetecs
el pinyó va sentir-se
escarcerat.
Més tard es trobaria
exiliat,
entre molts altres
consemblants
apinyats dins un gran pot
de vidre:
una reserva de pinyons
a l’antiga pastisseria de
la ciutat.
En el caliu de les
fornades,
entre farina, sucre i
fruites confitades,
el pinyó esperava
pacientment el seu torn
per arribar a l’ansiejat
protagonisme
que tant havia somniat.
I va arribar un dia de
festa senyalada.
Des de l’obrador van
passar a omplir el forn
de coques de diferents
mides.
Al bell mig de la coca
més embellida,
incrustat a la dreta
d’una llustrosa i riallera
rodanxa de taronja
confitada,
el pinyó treia pit per no
passar desapercebut.
Enllestida la fornada,
en el lloc preferent de
l’atractiu aparador
hi havia la coca del
pinyó
que, amb els colors de
les fruites confitades,
tot fent boca, no deixava
els gormands indiferents.
I en el centre, al costat
de la rodanxa riallera
el pinyó, encara amb
l’inflat pit,
però, daurat com si
hagués estat condecorat,
atreia les mirades dels
curiosos
que guaitaven les coques
de Sant Joan
a l’aparador d’aquella
antiga pastisseria.
Juliol de
2016.
·································································
DE LA HISTÒRIA
RECENT
·································································
PROGRESSISTES
El semi cercle parlamentari, tot ell,
rau ancorat en el depauperat
conservadorisme avial.
Tots! Des d’una punta a l’altra d’aquell
semi cercle tancat,
representat per uns “formatgets” de mides
i colors diferents,
tot i que, les diferències reals són
superficials, o bé, inexistents,
s’embranquen, els uns més que els altres,
en l’insult i el discurs barat, o
bé,paternalista i llefiscós.
Si més no, però, tots ells es jacten de
“progressistes”.
Els uns es diuen “ser d’esquerres”,
els altres es discuteixen el “centre”
per fugir de l’expressió “ser de dretes”;
i el centre resta fet una bombolla on tot
hi cap.
El dubte però, és si el “progressisme”,
en què es defineixen tots ells,
es refereix vers la decadència política,
perquè, la coincidència de tots, en la
pràctica,
és una política arcaica i sense esperit
creatiu.
Una adolescent de setze anys ha sacsejat
el món.
I als polítics, en particular,
fent-los-hi sortir els colors a la cara.
Ha sacsejat una carcúndia política que
vessa per tots els continents.
De setze anys i dona!
Per més
rebequeria de les vaques “sagrades”
i dels altaveus primitius, tots! Al
servei del poder.
Només hauria faltat la cirereta al centre
del pastís:
que la jove hagués estat d’una altra raça
que no fos la blanca.
Mentre
l’ego, els interessos i els cants de sirena
no li rosseguin les entranyes al poder,
com fa la papallona del gerani
amb la planta que li dóna vida,
només una intel·ligència jova i neta,
pot canviar un llast tan incrustat
a la consciència, o bé, inconsciència
humana.
Octubre de 2019.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)