CONFIGURACIÓ
0 Configuració
1 Gustav
Pluja
Sicaris
He dit...
1
····························································
GUSTAV
····························································
GUSTAV
Sense art no hi hauria vida
més enllà del viure.
Sense art no hi hauria amor,
al menys amor perpetu.
Sense art no hi hauria humanitat,
no s’haurien desenvolupat els sentiments.
Seccionem-li l’art a la humanitat;
quina humanitat quedaria?
Productivitat, competitivitat, mercantilisme...
Vàcua superficialitat!
Feu art! Feu art!!!
Però, feu un art que tan sols sigui per la satisfacció i el gaudi
dels que l’hagin creat i dels que el vulguin rebre,
mes, que no materialitzi cap tipus de moneda de canvi.
Un art que neixi d’un gest, d’una paraula,
de les notes d’una partitura o la lectura d’un text.
D’una representació o bé interpretació sublim,
la seva deixa serà el record que abastirà la memòria.
Un art que no deixi constància materialitzada
amb la qual, després de la mort dels seus autors,
els voltors del capital no puguin llençar-s’hi a sobre
per mercantilitzar quelcom que no té un preu, ans té un valor.
Vincent Van Gogh, en tota la seva dura i trista vida,
amb prou feines va arribar a vendre un parell de pintures.
D’ençà fins avui, en diferents subhastes,
per vergonya de la humanitat,
han mercantilitzat la seva obra amb grans xifres de diner.
El capital, com sovint fa, en va treure profit
del treball i el sofriment de l’ésser humà.
Una de les arts que deixa poca petja materialitzada
és la música, tan sols la seva partitura editada.
Però, malgrat tot, sempre queda alguna escletxa o esquerda.
Admirat Gústav, vas tenir el descuit de deixar manuscrita
la partitura d’una de les teves simfonies,
restava plena d’indicacions i notes tot aclarint
com s’havia d’interpretar aquella obra.
Després de la teva mort, per mitjà d’un desaprensiu,
el manuscrit va arribar a l’especulador món de la subhasta.
Ara, no fa pas gaire temps, el manuscrit va tornar a ser subhastat.
La manada de voltors, que diuen estimar l’art,
va caure sobre el teu manuscrit
amb la voracitat d’una fera llançant-se sobre la presa.
La subhasta va finir la “partida”
inflant la “dot” milionària
que ja duia de la anterior subhasta.
La sensibilitat d’un comunicador,
transportada per les ones radiofòniques ens va parlar;
va dir-nos que era un extraordinari manuscrit
digne d’estar exposat en un museu
a l’abast dels amants de la música
i, especialment dels admiradors de la teva obra.
Ara, el manuscrit deu restar al fosc fons d’una caixa forta
pel gaudi d’un ésser egòlatra i fetitxista religionari del diner.
Feu art! Feu art!!!
Feu un art, però, que de retruc no doni vida als carronyaires del diner,
aquells que empastifen el valor de l’art posant-li un preu
i, engarjolen una obra d’art rere els barrots de la seva egolatria.
Feu un art que, si arriba a ser-ho considerat,
ho sigui també com a Patrimoni de la Humanitat!
I si no arriba tan alt penseu que, sense lo vostra aportació artística,
no haurien existit les escoles que han aportat els creadors d’Art.
Maig de 2018.
PLUJA
Els noms de les llistes
de l’opulència humana
cauen com pluja de llances
sobre els caps
dels humans “sense plat ni sostre”.
Juliol de 2020.
SICARIS
La vergonya més gran del sicari
és augmentar, per llei,
l’ínfim “tant per cent”
de l’estipendi dels vassalls
que, amb el seu treball,
engreixen la bossa dels opulents.
Juliol de 2020.
HE DIT...
-He dit els teus poemes.
-M’afalagues, però,
són senzills, de lletraferit aficionat.
-Són sentiments brollant del pregon del teu ésser.
-I, els poetes notoris?
-D’ells en tenen cura els editors!
Agost 2017.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)