CONFIGURACIÓ
0 Configuració
1 Processó
El plor de la nit
Cau la pluja
1
····························································
DE LA HISTÒRIA RECENT
····························································
El cavaller, la mort i el diable (1498)
Gravat d'Albrecht Dürer.
PROCESSÓ
El cavaller, la mort i el diable (1498)
Gravat d'Albrecht Dürer.
PROCESSÓ
A les portes del santuari fonamentalista
s’hi aplega una munió abrivada.
Pels murs externs hi regalima veritat
única
i els fidels, mentre esperen iniciar la
processó del bé,
s’apressen a xuclar el desitjat elixir de
la veritat.
Cada u és portador d’una petita urna
virtual,
guardiana de la Veritat única i
inexorable
que, ai! D’aquell que la perdi,
perquè, el seu cos serà pres per les
flames de l’avern
i esperit i ànima convertits en cendres
d’oblit.
Totes les urnes exhibeixen el mateix
escut d’armes,
les armes del combat contra qualsevol
signe
del “suprematisme dels evolucionistes”.
Els convertidors d’ànimes mal
adoctrinades
esperen el seu Cabdill per iniciar el
periple
que mostrarà el camí per no caure en la
culpa:
voler pensar, descobrir, explorar
possibilitats malsanes
com feu Joan Salvador Gavina.
Infesta ocellot! Pensa el “progressisme” seguidor
de la infal·lible i inequívoca, l’única
veritat.
Un estrident so com de metall i percussió
sona pertot.
Entre la fosca nuvolada d’un cel estremit
i estremidor
apareix la figura del Cabdill,
l’Arcaisme.
Sobre cavall medieval munta l’apòstol de
la regressió,
una imatge arrogant i anacrònica alhora,
però, atractiva per a les ments sense
voluntat.
El clamor i l’ovació esclaten entre els
víctors
de la multitud que s’ha anat aplegant.
Lentament comença a moure’s la processó.
Els participants mostren fuets i altres
estris de càstig
per fustigar la diversitat, els
diferents...
provocar-los-hi el sofriment físic i
anímic
que els faci obrir els ulls i segueixin
el bon camí.
El camí que els marca la Veritat, la
bíblia civil: la Constitució!!!
On conflueixen la veritat absoluta i les
diferents veritats,
de la fosca nuvolada esclata un llamp que
fereix els ulls.
I amb la veu trencada i trencadora del
tro, l’Arcaisme parla:
“Benvinguts els convertits a la Veritat
única i inexorable!
Però, a aquells que vulguin seguir
abraçant l’heretgia,
a fuetades llenceu-los a les flames del
profund avern!
Per la veritat única i inexorable!!!
Castigueu la infàmia soldats de la
veritat!
Endavant!!!
Febrer de 2020.
····························································
DE LA PLUJA
····························································
El plor del vespre
fon el carrer en la nit
estrenyent l’ànima,
mes, la creu, fent l’ullet,
mou a dins l’esperança.
Juliol 1997.
CAU LA PLUJA
Cau la pluja en forma de gotes.
Topant al terra una gota es fereix.
L’aire la guareix i, evaporant-la,
se l’enduu amunt tot mostrant-li
la provisora mort.
La terra sap que la mort
és un dels seus ancestrals cicles
indispensable per a la seva subsistència.
Així com també sap
que entre l’aire i la temperatura
transformen les gotes d’aigua
en petites evaporacions.
Les deixa a mercè de l’atmosfera
perquè vagi acumulant
milions de petites evaporacions
fins a deixar-les convertides
en una massa incorpòria: el núvol.
D’aquella provisora mort,
el núvol fa renéixer una altra pluja
on, la petita gota, compartirà
amb les altres el resultat
de l’aiguabarreig entre totes elles.
Tot i què, aquella petita gota,
com totes les altres, no serà la mateixa,
que temps ençà havia estat,
doncs, durant l’estadi incorpori,
la naturalesa haurà anat originant canvis
i mutacions, entre elles, cercant la
perfecció.
L’ésser humà, amb el seu inextingible
afany de saber, i amb capacitat intervencionista,
fins i tot en la natura, compresa en
l’infinit,
paral·lelament també fa recerca per
arribar
a aconseguir la perfecció en la
humanitat,
tot i que, després de milions d’anys,
avui, encara està molt lluny
d’aconseguir-ho,
en part, per la intromissió del mateix
ésser humà.
Març de 2019.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)