0

0 Configuració
1 De la història recent

1


····························································

DE LA HISTÒRIA RECENT
····························································














 
EL JUDICI



ABSÈNCIA




-A on és Ell?
Estarà absent per no tornar a ser escarnit
davant de tanta mentida?
-No! Ni tampoc no és que no estigui aquí
per no sentir tantes vegades
l’aberrant paraula de jurar.
Però, tu què hi fas aquí?
Tu, que mai no has sigut
seguidor de la seva Paraula.
-Estic aquí per veure
com els que se’n diuen
seguidors de la seva paraula
el tornen a crucificar.
Estic aquí com milers d’ulls i oïdes
de tot el món també estan aquí,
per encertir-se d’aquest esdeveniment
protagonitzat per la Excelentísima sala.
Estem aquí per veure i sentir,
ben encetat el segle vint-i-u,
un altre episodi farisaic.
-És per totes aquestes coses que Ell no hi és.
Abans d’iniciar-se tot això
se’l van endur d’aquí; passarà un temps a fora,
el temps que duri la seva“restauració”.



Març de 2019.



JUNQUERES


Excels,
una lliçó magistral.
Honoris Causa.



ROMEBA


Concreció biogràfica
de la vida lineal
d’uns ideals incorruptes.



Forn


Impecable
destriant ideals i obligacions
tot descomponent un puzle fals.



RAJOI


Fonamentalista aferrissat
en un cercle tancat
donant voltes, voltes, voltes...
la mateixa resposta en cada pregunta:
no sé, no recuerdo...
Però, té butlla!



SÁEZ DE SANTAMARÍA


Entrada de cavall bizantí,
sortida de cotxe amb rodes quadrades.



ZOILO


No sap re,
no li van comunicar re,
no va veure re,
no recorda re.
Clar, era ministre d’interior.
Si el seu president no sabia re,
què havia de saber ell? Lògic!



MONTORO


Un equip antifrau,
està cabussant pels comptes
de la Generalitat de Catalunya
a la recerca d’uns pagaments
per a la celebració del referemdum.
No estarà cabussant per les clavegueres de l’estat?



TESTIMONIS




Què se’n pot treure
d’un jurament o bé una promesa
fets sobre unes declaracions
en format de falsedats,
i després ciclostilades i repartides
a una corrua de cent boques,
amb l’ordre d’obligat compliment,
d’ésser recitades, l’una rere l’altra,
sense deixar-se ni una coma,
per les cent uniformades boques anònimes,
en qualitat de testimonis,
davant de su Exelentísima sala.

Se’n podria treure que, avui dia,
l’ètica i la moral han quasi desaparegut
de la consciència, deixant orfe la  conducta humana.
Una mancança que la perversitat ha aprofitat molt bé
per influir sobre la totxesa humana, molt generalitzada,
i utilitzar-la per assolir els seus afanys de domini
alhora que destrueix els seus opositors polítics.



Maig de 2019.



SILENCI




Abans de començar la simfonia
hi ha un silenci de forçat compliment.
Un so com de tuba, buida d’esperances
als que pateixen presencia obligada.
Parla la grotesca finor
de la grandiloqüència vestida amb notes de violí.
Un so de fagot escardat estripa l’aire,
són els roncs d’un component
de la Excelentísima sala
alhora que li augmenta el tedi a un altre.
És com una orquestra de músics maldestres.
Ja no es pot aguantar aquesta inharmonia.
-A on està el director!
-Aquí no hi ha cap director,
 aquí hi ha el Excelentísimo señor!
 amo indiscutible d’aquesta solemnitat.
-Ara s’entén tot.
És un barreig d’arrogància pompa i decadència.
No són una orquestra, són una banda!
Una banda en el tribunal de la injustícia!!!

-Lo més raonable és sortir corrent d’aquí.
 No se’ns  encomani pas la supèrbia que es respira.
 Posem-hi terra entre mig.

Però, buscant l’aire pur,
han anat a caure a un altre parany,
un parany en forma de palau neoclàssic,
momificat com el primer, altiu i decadent.
En les seves entranyes i rau un continent viu
tot formant un ventall que va del progrés a la carcúndia,
de seguida es veu que, tampoc són una orquestra;
en part, també són una banda!!!
Els uns volen l’entesa per resoldre un afer humà;
la resposta del altres és diversa: silenci fred,
o bé, cridòries, insults i picar de peus al terra
i, també, un centenar de goles enceses
fent sonar un cor de frenètiques botzines.
És la paròdia d’un fòrum romà,
o bé, una autèntica òpera bufa.

És l’arrogància que no els deixa entendre,
el perquè, tants, en volen fugir de la seva idiosincràsia.



Maig de 2019.