NADALA 2010
····························································
L’olla assentada,
el foc lent l’estimula,
xup xup fa el caldo.
El brou escalfa,
aclucat l’ésser tebi
el magí bressa.
El sol s’allita,
s’omple de pena el núvol
i tot sol plora.
Prò, és un càntic
de llàgrimes de pluja.
Drings d’anyorança.
El pardal cerca
llavors procreadores
de brots de vida.
L’anhel dormita
aclofat a la falda
de l’esperança.
Passa arrupint-se
l’hortalà cap a l’horta.
Bon recapte!
La neu despinta,
també els anhels blanquegen.
Temps infal·lible.
Creix la vesprada;
al cel trenca una estrella,
no és de pessebre.
És l’emissària
de mare Primavera;
mare i donzella.
Barcelona, desembre 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada