1

····························································
IRREAL REAL
····························································




















Bremen, escultura Els músics de Bremen.

GARBUIX ONOMATOPÈIC



Udola la gallina
picant gra i teranyina
i cloqueja el llop
entre glop i glop.
El rossinyol lladra
tot sentint-se ocell de palla
i el gos refila
com bèstia de fira.
El colom brama
inflant la papada
i l´ase parrupeja
farcit d´enveja.
Esgaripa el cavall
en començar el ball
i el mussol rellina
fent l´ullet a una sina.
Bramula la granota
havent ficat la pota
i per l´ull del pou
rauca l´eco del bou.
La cigala rugeix
mentre plàcida llegeix
i el lleó ratxa
gratant-se la panxa.
Claca l´os
amb so estrepitós
i l´ànec esbramega
espantant l´ovella.
Esbiega el pardal
vestit de general
i la cabra piula
per allò del més viure.
Gralla el gat
un xic mal carat
i miula el corb
sense fer destorb.
Tartamudeja l´elefant
mancat d´encant
la formiga riu
tot fent l´ull viu
i jo deixo anar
el bolígraf enllà
sobre un full captiu
que no parla
ni xiula
ni fa la viu-viu.




Gener 2007.










NO DIGUEM MAI



Cal no afirmar mai
amb rotunditat
que així són les coses.

No dir per exemple:

Que la ciència és ben sàbia
i la intuïció l’espífia.
Que les paraules fereixen
i les orelles sordegen.
Que la noia és beneita
i l´aigua beneïda.
Que el dia és claror
i la nit fa por.
Que un vers escrit sense rima
no pot ser mai poesia.
Que per menar és l’home
i per parir la dona.
Que el diner fa enveja
i cal dir-li altesa.
Que amb la bota o bé el porró
xerricar a galet és bo!
Que només roba el lladre
i tan sols el gos lladra.
Que l’humà és el màxim
i un bri d’herba és ínfim.
Que indultin o no el ninot
la flama s’ho emporta tot.
Que la vida és un dot
i tràgica la mort.
Que és lent el tramvia
i el taxi fa via.
Que de banyes els croissants
un parell com els humans.
Que s’aixeca el que cau
i en fa befa el que riu.
Que l´amor és cec
i el cec un rebec.
Que la tele fa cultura
i la banca no fa usura.
Que el món és tot banal
i l’humà molt cabal.
Que l’òliba canta
i el ratolí espanta.
Que és ben buit l’espai infinit
i la nit fa curull el llit.

Doncs fariem l´ase
cometent l’errada
d’emetre sentència
amb la boca esbarrada.




2007 (?)












FORAVIAL



Inquilí de rar estatge,
lluny de l´assenyat costum.
D´un plegat barrina i fa
sorprenent l´home cabal.
Al seu cap fa niuar el duc
i es colpeja contra el món
de realitats concretes.




Maig 1997.