····························································
AFORISMES EN minúscula
····························································
Per què passa tan ràpid el temps que ni es deixa comptar?
Els ressentits de la seva pobresa voldrien veure les inquietuds d’hom en desert àrid.
Amb la mateixa cara i creu, hom pot ser àltament valorat, o bé, depreciat al límit. Tot depèn de la divisa: quan més pobra és aquesta, més tendéix a desvirtuar els altres.
Hom és el que vol ser, o bé, el que li deixa ser l’entorn.
Cada llibre que llegim ens fa una mica memys ignorants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada