15 HAIKÚS (de 50 haikús d'hivern)
····························································
Trens i esperances
fugen, les vies resten
melangioses.
S'esmunyen víncles
amb la natura i, l’ésser
endins s’acluca.
Tebior dèbil,
el sol dóna esperances,
mes, el fred s’encuirassa.
El raig esquiva
la neu, prò a baix li barra
el pas la boira.
Es fortifica
l’ens dintre el caliu pròpi
front el fred setge.
Desfullat arbre,
erts dits al cel acusen
de la glaçada.
El fred repica,
prò al dedins fa el sord l’íntim
tió de l’ésser.
Un raig travessa
el fullatge. Nostàlgia
de primavera.
L’impàs que marca
l’anticicló és estímul
per l’esperança.
El sol amb ràbia,
prò escàs, no podrà vèncer
l’hivern pletòric.
Els hiverns íntims
són més cruents que el gèlid
i emblanquit cicle.
Si escoltes Mahler
sentiràs al teu dintre
un hivern tebi.
Entre ombra i ombra
fita el sol, caliu fúlgid.
L’hivern en treva.
Eix el sol auri,
prò, l’hivern aspre i pugnic
no es desa encara.
L’hivern s’esfuma,
s’ablaneix la cruesa
i el jorn s’allarga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada