1.

····························································
15 HAIKÚS (de 50 Haikús de tardor)

·····························································

Ara no canten

els ocells, doncs, escolten

el cant dels ocells.

Tardor serena

sens sondrolls d’envestida;

tot és planura.

Sembla aturar-se

tot. Tanmateix les plantes

espectants, mudes…

sols la mainada

es veu en cor de rompre

l’aire enigmàtic.

L’arrambador

prem fort el test a l’àmpit

quan bufen ratxes.

La tardor, sparr

per posar a punt els cossos;

l’hivern observa.

Amb boca oberta

prega el test que li plantin

mata florida.

Fronda enrogida,

tot pensant en el cícle

que inclou nuesa.

La roba estesa

braceja al vent parlant-li

d’enganys i estimes.

A punt de caure,

colrada per la vida,

la fulla plora.

Cauen les fulles

i, un cop a terra, cruixen

comiats lànguids.

Flaire de terra

molla, sobre la rambla

la pluja plora.

Les folles aigües

assalten la riera,

rugeix la eufòria.

Les mans prostrades

ja no li lleven fruites;

i l’hort roman sense esma

amb l’enyorança

de quan el feien ésser

fèrtil i polcre.

Tardo, 2011.