DE LES SENSACIONS
····························································
DRAGÓ
Impertèrrit
en la paret estant.
Juganer a voltes
quan des de rere una torreta
inicia la fugida: corredissa intermitent
-eixerit moure´s a ritme de samba-.
Cap sorrut que agullona simpaties;
estoig d´un petit cervell, just,
per menar el senzill conjunt motriu.
La pell abrupte de l´avantpassat prehistòric
fa esgarrifar sofisticades epidermis.
Adicte al caliu solar
que li estimula la sang freda
transportant-lo a plaent estat.
No hi pot albergar sentiments
un cor tan menut. El meu, sí;
platònica estima, desig
de reveure´l l´estiu proper,
sortint de darrera qualsevol torreta.
Octubre 1994.
PERPETUÏTAT
Fugissera apareix la mel
proclamant una quimera: la perpetuïtat.
S´esmuny dels dits però,
sense enllefiscar-los,
com si refuses qualsevol afirmació.
Un vel carmí ataronjat
vesteix de foc la lluna plena,
mentre núvols cobejosos,
amb gest procaç l´envolten.
Uns plecs de vel, badats,
disfressen mugrons nodrint boques
sedegoses de passat,
deleroses
de mels desconegudes.
La lluna, burleta,
també s´esmuny per entre el parpelleig
d´uns ulls embadalits.
“No t´escolis lluna!
Com la sang per la ferida.”
Desig cobejós,
de voler fer perdurar allò que és passatger.
Plat de porcellana nua
per l´àpat dels romàntics,
que liben menges d´il.lusions
regalant plugims pels llagrimals
i, àvids per topar amb cors humits
escruten els seus ulls l´infinit
cercant-ne d´altres curulls de pietat.
Lladrucs llunyans irrompen,
i l´oïda, aguditzant-se,
s´aparta dels companys sentits.
Solitària,
escolta boirina enllà
obrint circumstancial parèntesi
entre sensacions i realitats.
Mes, és nit vernal
de prodigis i meravelles,
i uns flaires d´encanteri
retornen l´instant de percepció real
als reialmes sensorials de l´ésser.
Al mateix temps però, raó i sentits
han assolit ja,
la perpetuïtat en el temps
com un fet impossible.
Maig 1996.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada