2

····························································
CENDRES I CALIU
····························································

ESTIMAR

  Com el volcà

precipita enfora el cúmul d´energies

nosaltres

estimem, estimem, estimem...

L´estimar sembra il·lussions

a l´íntim jardí

fent-hi créixer les arrels

d´un non plus ultra imaginari

que ens fa creure perpetu allò que és eteri.

Inesperadament

un dia es manifesta la realitat

d´aquella pretesa perdurabilitat,

aleshores, obligadament,

acceptem l´indefugible

i en la pròpia energia feta cendres

s´exhaureixen lava i roentor.

Encara incrèduls però,

recollim la roba estesa i la servem

ben endins del nostre si

per tot seguit

continuar estimant, estimant, estimant...

 Juliol 1995.                                                   

 

FITA

 A la lluita per assolir una fita,

a voltes, li segueix el desig

de veure passada la fita assolida.

  Setembre 1998.  

CALMA

Al vent, el silenci

el segueix calmós.

L’alè del fogar,

reconciliador,

deixa anar la veu

mentre en el full verge

fa fressa el bolígraf.

Fora i dins, la pluja

dibuixa una emprempta

íntima i anònima.

Maig 1997.