·······························································

NADALA 2009

·······························································

Els anys han marcat el paper de dins,
on hi ha la dècima de Nadal,
tenyint-lo d´un callol ranci.
Amb les pretèrites grafies sobre la pauta,
escrites a llapis, per una maldestra mà,
també hi resta, al descobert,
un clivellat de nyaps
que hi va deixar, empremptat,
una matusera goma d´esborrar.
És l´harmonia fluint d´un full maculat.

Una antiga nadala, avui metàfora,
d´uns temps que van transcórrer
farcits de claps i nafres.
Un verso que va ser copiat,
per un pàrvul, amb un sobreesforç agreujat
en percebre com els minuts més ansiejats de classe
s´escolaven per la inapel.lable cursa del rellotge.
Eren els minuts que configuraven l´anomenada hora del recreo.
El mateix verso que el matí de Nadal
havia estat mentalment reïterat
i, en qualsevol racó de la casa,
repassat, en veu, davant el germà gran
per, després de dinar i abans dels torrons,
recitar-lo, d´indisciplinada memòria,
enfilat damunt la cadira de l´angoixa.
En aquells nadals de la infantesa
els regals i les lluminàries no torbaven
l´ull de la tendra ment de l´infant;
el mercantilisme ferotge encara no s´havia entremès,
tan sols l´al.licient de les estrenes pel vers recitat.
Les menges d´aquell dia eren com un mannà
acompanyat d´un especial caliu humà i de llar
que, per gaudir-lo de nou, el calendari
havia de tancar el seu cicle un altre cop.