POEMES DEL VIURE, DELS RECORDS I DE
*Un recull començat.
Un cop les vivències allunyades, les imatges i les sensacions derivades d´elles s´instal.len a la memòria tot esperant ser rescatades pel record.
Les llançadores de records vagaregen pels viaranys de la memòria, i casualment o bé conduïts, sovint penetren a la intimitat d´algun dels continguts; quan més pretèrits són aquests, més possibilitats hi ha de que la imaginació, inconscienment, s´hagi interposat per reconstruïr els claps que el temps ha deixat tot llevant fragments a les imatges i les sensacions allotjades.
La solada que deixen les vivències, desfigurada per la imaginació, s´endinza pels reialmes de la irrealitat. S´entrellaça amb les imatges i les sensacions autòctones, producte de la imaginació o els somnis, i formen una nebulosa dins l´univers de l´ésser on, la raó ja no pot discernir si qualsevol imatge o sensació emesa pel record, alguna vegada, va arrivar a ser realitat. Finalment, aquest aglomerat psíquic, lliurat de la matètia, es fondrà dintre l´infinit com una gota d´aigua caiguda a l´oceà.
SOMNIS ALIENS
Somnis aliens
d´esperances esparses
en una ànima solta
expulsada de l´edèn
i exiliada a la vida
sobre un llit de matrimoni
entre les quatre parets
d´una cambra encongida.
La concavitat
d´ambdues mans juntades
aplegaven l´equipatge:
un fluid casual
provisió i guiatge
per creuar l´enrevessat
laberint de l´existència.
Una ànima foravial
caprici de l`atzar
que rondeja lliure
per les ones i les òrbites
del caos infinit.
Peça escadussera
que no encaixaria
en el puzle d´avui
un puzle reiterat
segle rera segle
des que l´humà
començà a deixar escrita
la pròpia història
com a testimoni vital.
Setembre 07-Abril 08
PLORA QUE PLORA
llàgrima viva
llisca rossola
galtes avall
plora que plora
un plor d´infant
per un petó
per un voler
o qui sap què.
Ai ai amor
dóna-li tu
al plor consol
eixuts els ulls
sec el bassal
no plori pas
demà tot sol
el plor d´enyor
el plor d´amor
o desamor
el plor de mort.
Plora que plora
la porta oberta
el món desert
la vida incerta.
Plora que plora
llàgrima viva
llisca rossola
galtes avall
plora que plora
un plor madur
plora que plora
plora tot sol.
Setembre 07-Abril 08
···········································································································································································
ABECEDARI
Aprendre Abecedari
Bàsica Búsqueda.
dels Cartrons Cromatitzats
Descriure Dibuixos
Explicant
Formes
el Germà Gran.
Hàbil
Inducció
Joc
de Lletres
Majúscules
Nítides
Originat
i Pintat Pel Pare.
Quants
Rèdits
Surtint
del Tendre Tany
Univocació
Vera
d´un Xiuxiueig
Zenital.
Setembre 07- Abril 08
REIS
Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Malgrat les distintes festivitats
que configuraven el calendari
de les vacances pasquals de Nadal,
la dels Reis Mags d´orient, l´última festa,
així com l´últim dia de vacances,
feia accelerar en el si de l´infant
la creixent impaciència de l´espera.
Una impaciència que coartava el pler
del gaudi complert de les altres festes.
En la viva imaginació del nen
els Reis Mags no trobaven el camí
que els portés fins el menjador de casa
on, encastat a la paret, hi havia
un rellotge vell que la son el feia
ser còmplice directe de l´espera
barrant el pas a les hores i els dies
-Ara és a l´inrevés, els dies esdevenen sobreanimats
per un calendari precipitat per deixar anar els fulls-.
Per fi, un dia semblant als altres dies
el seguia una nit molt diferent
de qualsevol altra nit. Desvetllada
i enigmàtica espargia guspires
de colors tornant la fosca encanteri,
alhora que, la màgia i l´il.lusió
feien que les ànimes oblidesin
la tristor dels altres vespres de l´any.
I com a pròleg al punt culminant,
la increïble cabalcada dels Reis Mags
foragitant les tensions de l´espera.
Però, paradoxalment, aquell pròleg
era, també, l´epíleg de les festes,
contraposat al desig, no conscient,
de perpetuïtat per a aquella màgia.
Apostats en el pis del Paral.lel
afinàvem tots l´oïda per percebre
l´aproximació de la cabalcada.
Ben abrigats sortiem al balcó
per veure com els llancers de la Russia
obrien la comitiva reial,
rera seu, carrosses, patxes, cavalls
i trompetes i timbals escortant
les misterioses flames de les torxes.
L´espectacle estimulava els sentits
i l´emoció omplia els ulls dels infants.
Tot just acabada la desfilada,
remogueig i brogit encara vius,
als infants ens feien fer cap al llit.
Aquella era la nit de l´any que més
d´hora ens ajocàvem i més tardana
acudia a embolcallar-nos la son.
L´endemà, tan sols obrir els ulls, d´un bot
ens precipitàvem al menjador.
Els ulls sumament excitats miraven
un menjador emplenat de joguines
que ens feia impossible veure el detall.
Però, prompte les pupil.les, calmades,
guaitaven, amb goig, un a un els regals.
Després l´assossec reblanava el jaç
i el son bressaria les il.lusions,
per, més tard, jugar amb les noves joguines
fins l´últim minut de l´última festa
-Anys després m´assabentava la mare que,
l´estesa de joguines del menjador encobria,
sencera, l´extraordinària de Nadal del pare,
bessona d´una escarransida messada de postguerra-.
Setembre 07-Abril 08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada