MONT AMUNT
a través
de la forest
feréstec
i agresta
enmig
de brogits
bregat
i carregat
grimpo
vers
la grisa
aresta
de la cresta
endalt. davall
el congost
gorjut
amb goludes
gorges
gràvides
de grèvols
prenyats
de grelles
i crec
que veig
de biaix
el vesc
creient-se
esqueix que
s´ arrapa
i abraça a
l´ avet
cap amunt. cap avall
el sol
prim
del cel
al cim
fent
pont
vol
i dol
surt
es fon
fa el
sorn
del món
al born
prò no
es pon
i a dalt
tot sol
té son
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada