1

···································································································
POEMES DEL VIURE, DELS RECORDS I DE LA IMAGINACIÓ
*Un recull començat.
···································································································

SABATES




Empobrits de recursos i matèries;
desconegut encara el bricolatge,
la postguerra obligà l´aprenentatge
de varietat de feines i oficis
convertint gest de sobreviure en lleure.

Les beines que emparaven nostres peus
mostraven com l´embat de la infantesa
els marcava amb nafres pell i enteresa.

Amb els tres peus de sabater, el martell
i un ganivet amb la fulla gastada,
i esmolat en diagonal punxant,
el pare ens adobava les sabates.

Una tarda enllestida la jornada,
ambdós, l´acompanyavem a comprar
als encants del mercat de Sant Antoni.
Era en una parada amb el taulell,
a cop d´ull, monocrom i miscel.lani
on hi despatxaven, a la menuda,
materials per guarir sabates.
Tot anava a pes: cuir i llanta a troços,
punteres, claus, tatxes, gavarrots...
El venedor, rabent, posava i treia
pesos, materials i comtrapesos,
i els platets muntats sobre la balança
tremien com funàmbuls sens maroma.
Era l´exactitud en moviment.
El regateig sobre el preu de la compra,
hàbit, entre comprador i venedor
donava cloenda a l´ancestral rite.

El diumenge al matí, ben aviat,
el pare s´adequava un bon espai
del menjador deixant-lo convertit
en talleret de remuntar sabates.
Investit amb devantal de cuinar
acostava la cadira mitjana
al balcó amb la claror diürna a frec.
Amb uns hèbils cops de martell entrava
els gavarrots dentant tota la sola
com una boca de lluç clausurada
que, tan sols, temps i brega badarien
deixant un dentat d´acer a la vista.
De la llanta el pare en feia tacons
de pas sord per mudar els vells i esmolats.
La duresa elàstica es resistia
i convertia el tall en una feina
àrdua i esquinzadora de canells.
Foradant-los amb un filabarquí
els clavava, amb cop sec, com d´una peça
en forma de pedestal de talons.
Després els estriava amb talls oblics
i amb la raspa esgarrapava les soles
per evitar el risc d´un trepig lliscós.

L´endemà el somni d´estrenar sabates,
mes, tan sols de trepig, ja que, l´estètica
delatava el gastament infligit
malgrat l´agraït llustrat amb betum.

I d´incognit l´atracció de dos
cossos. El furtiu refrec de la sola,
jova disposta a aprendre d´una vida,
inevitablement, dura i efímera,
amb un sòl curull d´empirismes dats
per la infinitud de la seva vida.





Set. 07 Jul. 08