2

····························································
BASTIDA
····························································






Pròleg



el MANOBRE obrer d´esperances
de MATINADA espia de futurs
la BARREJA esperit brau
de BONA HORA gairebé les vuit
la BASTIDA a frec del cel
la GRIMPADA endalt del món
la CORRIOLA missatge greu
la SUOR premonició
el BUIT gorja sense fi
l´ESTRÈPIT sang ferida
la CAIGUDA retorn a l´origen
el CRIT vèncer l´efimeritat





1
El bosc i el terròs, barreig agrest i verge,
bressolen el futur desig de deixar enrera
una criança entre terres, bèsties i arada.
La joventut, prenyada de somnis i il.lusions,
empeny a l´abandó de l´hàbitat natal
per anar a cercar la quimera d´un futur.
I hom, emprèn l´arriscada gesta
de conquerir la panacea: la fantàstica metrópolis,
pàtria d´atzars i astrugàncies.

En el món dels miracles regalats
l´obra acullirà el jornaler de qualsevol origen
i el farà MANOBRE a canvi d´un migrat sobreviure.





2
Dorniten atzars i astrugàncies.
La nit s´ha vestit d´atzabeja
i la fosca ha seduit carrers i avingudes
de la nova perifèria dormitori.
Els semàfors gesticulen els ulls de colors vius
tot espiant les petjades del constret noctàmbul
fent cap a l´obligada cita amb el tren da la MATINADA,
pont entre somnis de futur i realitats de present.
Neons i altaveus anuncien destins que desperten
guspires d´atenció a la pesantor letàrgica.
Ombres de vida assalten els vagons
en competició per un seient on arraulir el son,
estruncat adés, per un despertador que no disculpa.
Pesantors i sons es sotmetran, plàcidament,
al sondrollar rutinari del trajecte quotidià.





3
A la cantina s´hi mata l´aranya
amb un xarop que no fa estrall:
la BARREJA, d´un glop, aiguardent i vi.
Bé prou, però, que l´esperit verí remou la sang.
Esbarria les penombres
del magí que no discorre
i fa el múscul fort
d´un organisme d´enderroc.





4
El matí ha heretat la frescor de la nit
que, de l´esperit, les brumes esvaeix.
Amb el sol es parlen de tu
tot just deixat anar de l´horitzó.
És BONA HORA pel rellotge tocar les vuit,
mes, ja haurà fugit el temps abans de l´últim ressò.
I, com per companyonia, hom arribarà a l´hora
per començar a feinar a peu de bastimentada.





5
Teranyina simètrica de tubs.
Albergant el tragí de quimeres diferents,
la BASTIDA, a frec del cel, vol emular
la Babel de les mil parles.





6
Aferrant-se al montant
pel primer post comença la GRIMPADA.
Pisos infinits per anar salvant,
fileres de graons amunt.
Franquejat l´espai sorgeig la màxima alçada
on hi ha un cel a tocar amb les mans
i sota els peus l´atemporal buit.





7
A contracor de la gravetat
salva alçàries la CORRIOLA.
Portadora de matèria per al futur, amunt,
o bé, de deixalles del passat, avall.
Missatgera de l´atzar planer
contraposat a l´atribuït destí.





8
Sobreeix l´honradesa
per la SUOR de l´obrer.
Tribut a la supervivéncia
en el treball impertèrrit del diari.
Eixida de la por
quan percep a prop la tragèdia.





9
El BUIT, inexorable gorja
oberta a l´infinit,
que hom pretén evitar
traginant per un enrevessat
laberint de posts i montants.





10
D´imprevist, l´ESTRÈPIT.
Fonemes rústecs
que violenten l´harmonia.
Pròleg a una desfeta
que ferirà per sempre més
les ànimes sobrevivents.





11
Una distracció entre pensaments i fortuïtat,
i, la CAIGUDA.
L´atemps simula fraccionar-se
i, en l´aparença d´un brevíssim bocí de temps,
l´existència es projecta cap enrera,
des de l´inici de reversió
fins a l´estat originari
-oblidat al subconscient col.lectiu-.
I, altre cop, l´ésser s´esdevé infinitud,
apareixent, potser, en algún pensament en forma d´utopia.





12
Com volent deixar el senyal perpetu
del seu pas per l´existència,
cos i ànima solten un CRIT
que esquinze l´espai de dalt a baix
en la caiguda per l´abisme
que duu a la matèria mare.
Baula de cadena de milenis,
en un bleix la humanitat s´escola.






Desembre 2003.