••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
ESBOÇ VIVENCIAL
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••



EL.LIPSE


Rera el finestral dels anhels,
cel enllà, albirava el meu pensament.
Fixat l´esguard volia travessar
la nuvolada de rocalla blanca.

Esquivant el meu confiat sentit,
de complicitat amb el pensament,
s´escapolí de l´ens un desig fet pregunta.
Cercava la besllum reveladora
dels ancestrals dubtes que mai
no pogueren desvetllar ciències ni progressos.
Mes, s´esdevindria l´efecte boomerang;
com si un mur cèlic s´interposés,
de retop, el pensament fou catapultat
contra la pròpia ment conductora.
S´endinzà per la via del profund
fins arribar a l´encreuament on conflueixen
la raó natural i les foscors llegades
-antagonisme inexorable-.
D´imprevist exclamà l´escapolit desig:
-Només un fil em caldria!
Aferrant-me-hi em llevaria l´enigma,
que inherent a mi, em rosega sense respit.
I vaig sentir la veu de la raó
respondre-li quasi a l´encop:
-És tan subtil el límit que separa
l´ésser manifestat per la matèria,
de l´infinit, absent de substància i temps,
que ressolaries precipitat
per topants d´ignorats miratges
només comparables a les folles imatges
que apareixen pels somnis.
En la davallada s´esbotzarien
les parets de salofana que serven
la sensibilitat, i ella, nua de protecció
confondria els meus continguts
amb els que serva ocults el subconscient.
L´alteració transportaria , bruscament, l´ésser
de l´estadi de consciència individual
al fantàstic conjunt uni-plural de l´infinit;
i avui els humans encara no poden
assolir la comprensió d´una dimensió
més complexa que la vital-terrena.

Les defenses naturals s´imposaren
a les inquietuds exploradores,
ja que, el pensament travessant de nou el finestral
retornà al massís sostre nuvolós
que cobria l´asimètric tancat
format per l´aglomerat d´edificis.
Nombroses finestres ornamentaven el conjunt,
cada una d´elles testimoni mut
d´esperances, anhels i desventures,
així com enigmes i preguntes sense resposta
d´incomptables éssers humans.


Setembre 1995.