4

····························································

UN ESPAI PELS AMICS

····························································

M. Josepa Ribera Vallès, pierenca de soca-rel.

Poetesa i guerrillera per la nostra cultura.

Ha publicat dos llibres de poesia: EN CRU / 1999,

i, EL MEU ALFABET ROIG / 2002.

Fa tallers i lectures poètiques a tot tipus de grups;

en escoles, espais diversos, etc.

POEMET

Floreta de cargol

rínxols d’or

del ram estès

del ram parat

a la meva taula.

Creus

que ens adormiràs

amb la teva flaire olorosa

que ens portarà al somni més dolç

on reviurem l’últina abraçada pòstuna

de l’amoret més tendre.

Floreta de cargol

tens un nom amorós

un color suau

com una pedreta que llisca

panxa contenta

de les petiteses de lavida.

Tindré amb mi el teu missatge

mentre m’arrenco les punxes

vingudes, de les entranyes de la mare.

CONEIXEMENTS

T’encaparres en un tema.

I des d’un racó

et pica l’ullet

una paraula nova

una solució diferent

o un coneixement,

fins ara desconegut.

T’abraones amb el contingut.

T’ensorres amb les paraules,

plantes cara!

S’amplia el teu camp,

l’horitzó s’eixampla,

el món emmudeix,

i només queden expressions.

Noves formes

que et passegen per la saviesa pura.

Jo, ja no sóc jo,

només el tema

el personatge

i l’espera del desenllaç.

La sorpresa espera,

l’emoció s’aguanta,

i el fi!

El fi no és cada dia.

És cada lliçó,

cada llibre,

cada notícia,

cada opinió,

cada obra nova,

i cada estrena.

Acaba i comença.

Sempre expectant,

arribaríem a l’última paraula.

I l’última paraula

-per ara-

no cal ésser dita.

LES HORES BAIXES

L’hora baixa s’esmuny.

L’hora baixa

d’aquest dia feixuc

ple de sorpreses

en que l’amor no es manifesta

.

En que no tenim res a dir-nos.

En que no em sorprèn,

el teu brusc llenguatge.

L’hora baixa…

del dia que s’acabarà

del matí que ja és llest,

de la tarda,

que el sol ha empal.lidit.

Dels adéus de compliment,

de les formes que oblidem.

Segur,

que no m’esperen

les papallones

del teu somrís,

per fer-me petonets a la galta.

I l’infant

que hi ha en mi,

somriu indecís,

de tota esperança.

Poemes del llibre EN CRU.

Portades dels llibres EN CRU (1999) i EL MEU ALFABET ROIG (2002).

.

.

Dues pàgines del llibre EL MEU ALFABET ROIG.

PENSAMENTS PRECIPITATS

Al buit del no res, jo et penso.

Quan sóc a la frontera de les mans. M’ho repenso.

Llencem àncores, fem barrila.

Vull canviar i no sé com fer-ho.

Vull no equivocar-me mai més. I no sé trobar la fórmula.

Canvi de 1000, de butxaca, de llengua, de sexe, de destí, de paranoia,

de jpis, d’estil, de companyes vàries… de parella? d’amistats? de segle!

Canviar : carreteres de lloc, els morts d’estança,

i els pensaments de caps atormentats i adolorits.

Com qui?

Del llibre (amb obra de 33 poetes) poems & blogs poetes a la xarxa.